Lliurament del premi: divendres 12 de novembre
Divendres 12 de novembre
a l’Ateneu Barcelonès
Sala
Verdaguer, planta baixa del carrer
Canuda núm. 6 de Barcelona.
A dos quart de set del vespre.
Cal
confirmar l’assistència a LaLliga.cat@gmail.com
Accedeix al veredicte aquí
El jurat del Premi Abat Marcet, del llibre religiós en llengua catalana, en la seva segona edició, ha resolt atorgar-lo ex-aequo a dos llibres, molt diferents amb valors i lectures ben distintes:
Els exiliats i empresonats de la Bíblia, de Jordi Cervera, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021.
L'altre Déu. El plany, l'amenaça i la gràcia, de Marion Muller-Colard, traducció del francès d'Adrià Pujol Cruells, editat per Fragmenta Editorial, 2020.
L’obra de Jordi Cervera ens fa veure que la Bíblia és un llibre sense data de caducitat i pot ser recordat amb paraules actuals. És un llibre breu i àgil que, en petites píndoles sobre personatges i fets bíblics, ensenya com la Bíblia despulla hipocresies, proclama injustícies, desvetlla consciències i assenyala amb el dit l’arbitrarietat dels poderosos. No es pot amagar la oportunitat i l’actualitat de tractar aquest temes.
L’assaig de Marion Muller-Colard és atrevit i trencador, innovador en la recerca teològica. Des del llibre de Job ens proposa una reflexió potent sobre la vida quotidiana que ens sacseja i interpel·la, des dels conceptes de plany, amenaça i gràcia, per tractar-hi la lluita contra la injustícia, contra el mal, contra el dolor, el patiment i la malaltia. Ens hi sentim reconeguts perquè està escrit des de la vivència íntima de l'autora, amb una projecció molt interessant de la teologia sobre la psicologia i la condició humana, i ens fa pensar sobre ‘un altre Déu’ com a font de vida, de lluita i d'esperança. Està molt ben escrit, en primera persona, amb un estil directe i clar, i molt ben traduït al català.
Finalistes i menció especial
El jurat es felicita per la quantitat, la qualitat i la diversitat d’obres que compleixen els requisits de la convocatòria, de les que en va seleccionar 30 per a un examen més acurat, resultant totes elles ben remarcables.
Amb tot, a banda del dos guardonats, s’ha volgut fer menció d’un tercer llibre:
Hal·lelu-iah. Introducció a la litúrgia
de les hores,
d’Hilari Raguer, editat per Publicacions de l’Abadia
de Montserrat, 2019.
Se’n fa menció per tractar-se d’un dels llibres més interessants del P. Hilari amb el qual aquest monjo de Montserrat, que morí l’1 d’octubre de 2020, presenta una introducció a la Litúrgia de les Hores i amb una gran pedagogia, ens proposa endinsar-nos-hi i unir-nos a aquesta forma de pregar la Paraula que Déu continua adreçant avui al seu poble.
Acte de lliurament
El lliurament dels guardons als autors premiats es farà en el transcurs d’un acte previst per al divendres dia 12 de novembre de 2021, al vespre. Properament en donarem més detalls.
El Jurat
En aquesta edició el jurat ha estat format per les següents persones:
Sílvia
Coll-Vinent,
filòloga
catalana i professora de la facultat de Filosofia de la Universitat Ramon
Llull;
Pere Fàbregues, llibreter i
articulista;
Josep Miquel
Bausset
OSB, monjo de Montserrat, articulista i Conseller de la Lliga;
Carles Armengol, pedagog i
president de la Lliga; i
Jordi de Nadal, expert en art, membre de la Lliga, que ha actuat com a secretari.
El Premi Abat Marcet
El Premi Abat Marcet vol identificar i difondre el llibre de temàtica religiosa publicat en català. Amb aquesta iniciativa, la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat vol ser útil per enfortir la presència del fet religiós en el si de la nostra cultura i de la nostra comunitat nacional i impulsar la presència de la llengua catalana en l’edició del llibre religiós. El premi vol honorar també la important obra cultural i religiosa de qui fou abat de Montserrat, Antoni Maria Marcet.
La Lliga agraeix la col·laboració de la llibreria Claret i dels altres corresponsals en la identificació i proposta d’obres per al premi. En aquesta edició han participat obres publicades en primera edició entre el 27 d’abril, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, de 2019 i el 27 d’abril de 2021.
Barcelona, 30 de setembre de 2021
Festivitat de Sant Jeroni, patró dels llibreters, biblistes i traductors.
La pau sigui amb vosaltres.
Germans i germanes, avui recordem en aquesta missa, els patriotes catalans que van morir per defensar les llibertats nacionals de Catalunya i també els membres de la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat que han mort i encara, tots els qui ens han deixat degut a la pandèmia que estem patint.
En aquesta Eucaristia commemorem el 135è aniversari de la primera missa, l’11 de setembre de 1886, en memòria dels patriotes catalans. Aquella missa celebrada aquí mateix, a Santa Maria del Mar, on el governador civil va prohibir que el canonge de Vic, Jaume Collell, fes l’homilia, va ser el primer acte formal de l’11 de setembre després del 1714. I avui, fidels a aquesta tradició més que centenària, tornem de nou a aquesta sagrada nau, després que l’any passat, degut a les mesures sanitàries, haguéssim de celebrar l’Eucaristia de manera quasi privada a Montserrat.
HOMILIA
En aquesta Diada Nacional de Catalunya ens fa bé de recordar aquestes paraules del bisbe Pere Casaldàliga: “L’Evangeli és un foc que a hom li crema la tranquil·litat”. Perquè “no es pot ser cristià i suportar la injustícia amb la boca closa. Jesús diu a l’Evangeli que ell ens jutjarà pel que nosaltres haurem fet amb els nostres germans més pobres i oprimits”.
I és que l’Evangeli, (i d’una manera més concreta, les Benaurances) no és un text neutre, asèptic o políticament correcte. L’Evangeli és un camí de llibertat i d’alliberament. Per això quan la policia brasilera va escorcollar la casa del bisbe Pere i s’emportaren alguns llibres seus, el bisbe Pere digué: “Però s’han descuidat d’endur-se el llibre més revolucionari que hi tinc: l’Evangeli”.
L’Església, com ho va ser el bisbe Pere, ha de dir les coses pel seu nom, amb valentia. I d’això en tenim uns exemples recents en tants testimonis de l’Evangeli. Fa unes setmanes, l’Església de Managua demanava l’immediat alliberament dels líders opositors (Religión Digital, 8 de juliol de 2.021). I uns bisbes asiàtics lamentaven la mort del jesuïta Stan Swamy, un home innocent, empresonat durant més de 200 dies per defensar els drets de les minories (Religión Digital, 8 de juliol de 2.021). També Justícia i Pau de la diòcesi de Managua, demanava la immediata restitució dels drets civils dels detinguts injustament: “Com a cristians demanem el respecte a la voluntat dels ciutadans, el respecte als drets humans, de tots els nicaragüencs i dels detinguts injustament” (Religión Digital, 8 de juliol de 2.021).
I la conferència cubana de Religiosos demanava recentment “la fi del procediment penal per als detinguts l’11 de juliol” (Religión Digital, 4 d’agost de 2.021).
El bisbe Roque Paloschi afirmava: “Tenim l’estat brasiler atacant els drets dels pobles originaris”. I l’arquebisbe de Porto Velho denunciava l’estat brasiler, que “promou la violació dels drets, començant pel president de la república” (Religión Digital, 10 d’agost de 2.021). El bisbe emèrit d’Altamira (Brasil), Erwin Kräutler, feia referència als milers de persones que al carrer exigeixen la destitució de Bolsonaro, tot fent una crida a la resistència contra el president brasiler.
Finalment l’arquebisbe de Lima, Carlos Castillo, amb motiu del bicentenari de la independència del Perú, deia a l’homilia: “Volem honorar en aquesta missa la memòria de tots els nostres morts peruans. El sentit solidari de la fe ens convida a una enorme creativitat social i política”. L’arquebisbe Castillo, que demanava “unitat davant l’adversitat” per així aconseguir “punts d’acords els més amplis possibles”, deia també: “Cap entitat política no pot substituir la voluntat ciutadana, sinó que està obligada a servir-la amb fidelitat” (Religión Digital, 28 d’agost de 2.021)
Les Benaurances, si no les llegim des de la rutina, mai no són neutres ni asèptiques, ni políticament correctes, ja que capgiren la nostra escala de valors. Amb les Benaurances deixa d’estar en primera línia la violència, la riquesa i el prestigi, que queden substituïts per la pau, la bondat i la humilitat. Per això com a cristians no podem viure només amb el Decàleg, escrit en unes taules de pedra, sinó amb les Benaurances, escrites en el nostre cor.
Com deia el bisbe Desmond Tutú, “Si ets neutral en situació d’injustícia, has escollit el costat de l’opressor”. També ho deia el papa Francesc el 5 de juliol de 2014: “Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides”. Per això les Benaurances són una aposta per posar-se al costat dels qui Jesús anomena feliços, com els perseguits a causa de la justícia.
Permeteu-me que acabi aquesta homilia amb les paraules del papa, en una entrevista recent que li van fer: “No sé si Espanya està totalment reconciliada amb la seva pròpia història. I si no ho està, ho ha de fer”. Amb aquestes paraules, el sant pare demostra conèixer la diversitat de nacions que hi ha a l’estat, i insta Espanya a assumir la seva pròpia història.
Germanes i germans, les Benaurances ens treuen de la neutralitat i ens conviden al compromís amb tots aquells que encara avui són perseguits per causa de la justícia.
El bisbe Pere Casaldàliga, en la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, que ell va escriure, pregava així a Santa Maria: “Noia de Natzaret, deslliureu la vostra Catalunya del materialisme consumista i del benestar insolidari; arrenqueu-nos de la neutralitat, impossible en aquest món d’explotats i d’explotadors, i forceu l’Església Catalana a optar, com Jesús, per la convivència i per l’acció a favor dels pobres de la Terra que són els únics hereus del Cel”. Per això l’arquebisbe de Lima acabava la seva homilia així: “La fe ens convida a somiar junts. Deixem-nos inspirar pels millors anhels del poble senzill”.
Germans i germanes, posem el present i el futur del nostre país en mans de la Mare de Déu de Montserrat. Que ella, mare sol·lícita i amatent, il·lumini la catalana terra perquè mai “no es desfaci aquest poble català” que ella espiritualment engendrà i aconsegueixi “per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua”.
Cada any, de l’1 de setembre al 4 d’octubre, els cristians d’arreu del món estem cridats a aprofundir la nostra relació amb el Creador, amb tots els nostres germans i amb tota la creació, és l’anomenat «Temps de la Creació». El lema d’enguany: «Una casa per a tothom? Renovant l’oikos de Déu» ens vol fer adonar que hem oblidat que vivim a la casa de Déu, a l’oikos, que formem part de la seva llar, que som la seva família, la seva comunitat estimada.
Diversos líders espirituals, entre ells el papa Francesc, ens conviden a celebrar aquest temps recordant-nos que «el clam de la Terra i el clam dels pobres són cada cop més greus i alarmants i requereixen una acció decisiva i urgent per transformar aquesta crisi en una oportunitat».
L’acte també es podrà seguir en directe a través del web sagradafamilia.org i a esglesia.barcelona/en-directe.
Per mitjà d’aquesta celebració, en el marc incomparable de la Sagrada Família, en què fins i tot la pedra parla de l’oikos de Déu, la família cristiana ecumènica vol dirigir la seva pregària al Creador i alhora convidar a cada llar i a tota la societat a redefinir els sistemes polítics, socials i econòmics cap a economies de vida justes i sostenibles, que respectin els límits ecològics que garanteixen la vida de la nostra casa comuna.
El Temps de la Creació
Aquest temps de celebració-acció s’inicià l’any 1989 quan el Patriarca Ecumènic Dimitrios I, de l’Església Ortodoxa Oriental , va proclamar el dia 1 de setembre com el dia de la Jornada Mundial de Pregària per la Creació. L’any 2001 altres grans Esglésies Europees Cristianes el van seguir, i el papa Francesc també el va adoptar per a l’Església Catòlica l’any 2015, any en què va publicar l’encíclica Laudato si’ que fa una crida a tota la humanitat a la conversió ecològica integral per donar resposta al «clam de la Terra i al clam dels pobres».
A mesura que la necessitat urgent de resoldre la crisi ambiental continua creixent les esglésies cristianes han començat a celebrar el Temps de la Creació.
«Una casa per a tothom? Renovant l’oikos de Déu»
Oikos és l’arrel de la paraula oikoumene, o ecumènic, ecumènica (comú – comuna), la de la paraula oikologia (ecologia), la paraula que descriu les relacions entre humans, animals, plantes, organismes no sensibles i minerals, cada un dels quals juga un paper vital en el manteniment de l’equilibri d’aquesta estimada comunitat, i també la de la paraula oikonomia que designa les relacions econòmiques.
Durant segles, els éssers humans (anthropoi) hem ordenat les nostres vides i economies d’acord amb la lògica dels mercats més que amb les limitacions de la Terra. L’actual explotació de la terra, de les plantes, dels animals i dels minerals amb finalitats de lucre, ofereix com a resultat la pèrdua d’hàbitats que allotgen a milions d’espècies, inclosos els éssers humans. El Temps de la Creació està orientat a trobar les respostes i els camins per construir economies de vida verdes i sistemes polítics justos que sustentin la vida del planeta i de les persones.
