GRUP DE PROMOCIÓ I DEFENSA DELS DRETS HUMANS I DELS DRETS DELS POBLES - ESGLÉSIA I PAÍS

Informació d'entitats compromoses amb la fe i el país: Grup Sant Jordi de promoció i defensa dels Drets Humans, Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat...

dimecres, 21 de setembre del 2022

Present i futur d’una Església com a Hospital de Campanya: sopar-col·loqui amb Carlos Castillo, arquebisbe de Lima


Ens plau convidar-te a la tercera sessió de la TRIBUNA JOAN CARRERA, que se celebrarà el proper dijous 13 d’octubre a les vuit del vespre. 

Aquesta vegada el format i l’escenari seran diferents: serà un sopar-col·loqui i el farem al claustre de la Parròquia de Santa Anna de Barcelona.
 
El convidat serà l’arquebisbe de Lima i Primat del Perú, Carlos Castillo. Teòleg, professor i pastoralista, testimoni del sorgiment de la teologia de l’alliberament, fa les seves pròpies aportacions a la teologia de la regeneració. Castillo ha esdevingut la consciència moral del país. El títol de la seva conferència serà “Present i futur d’una Església com a Hospital de Campanya.
 
Serà presentat pel teòleg i professor, company d’estudis de Mons. Castillo, Xavier Morlans.

La TRIBUNA JOAN CARRERA és una iniciativa conjunta del Grup Sant Jordi, del diari El Punt Avui i de 19 entitats i institucions més que signen aquest missatge. L’objectiu d’aquests col·loquis és analitzar la situació actual del cristianisme a Europa i al món, difondre les experiències de diàleg, comunicació i participació social i, en definitiva, potenciar la presència del fet religiós en la societat catalana.

La Fundació Tochete (per una alimentació equilibrada i nutritiva per les persones més necessitades) col·labora amb l’acte i oferirà gratuïtament el sopar. El preu del menú (30 €) es dedicarà íntegrament a donatiu per a l’Hospital de Campanya de la Parròquia de Santa Anna.
L’aforament del claustre és limitat, per això la inscripció s’ha de formalitzar abans del dia 5 d’octubre.

LA INSCRIPCIÓ TÉ DUES PARTS:

1a. Emplenar el formulari

És imprescindible emplenar aquest FORMULARI

2a. Fer una transferència bancària
Un cop fet la inscripció a l’enllaç que trobaràs a sobre, cal que  transfereixis els trenta euros al compte ES15 0081 7011 1200 0253 8556. Cal indicar clarament el nom de la persona que s’inscriu per assistir al sopar en la transferència.

Si teniu algun dubte o preciseu més informació us podeu adreçar a aquest correu electrònic: info@tribunajoancarrera.cat.

  • Animaset
  • Consell de Laics dels Caputxins de Catalunya
  • Cristianisme al segle XXI
  • Cristianisme i Justícia
  • Effathà-cristiansdebase.cat
  • Equips de Pastoral de la Política i la Comunicació
  • El Pregó
  • El Punt Avui
  • Fundació Albert Bonet
  • Fundació Casa Misericòrdia
  • Fundació Catalunya Religió
  • Fundació Centesimus Annus-Barcelona
  • Fundació Escola Cristiana de Catalunya
  • Fundació Joan Maragall
  • Fundació Pere Tarrés
  • Grup Cristià del Dissabte (País Valencià)
  • Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans
  • Justícia i Pau
  • Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
  • Santa Anna - Hospital de Campanya
  • Unió de Religiosos de Catalunya


dilluns, 12 de setembre del 2022

Homilia del P. Soler, 11/09/2022 missa en la Diada Nacional de Catalunya

 Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

Missa en la Diada Nacional de Catalunya - 11 de setembre de 2022

Homilia del P. Josep Maria Soler

  Diumenge 24 d. l’a. – C Ex32, 7-11.13-14; 1Tm 1, 12-17; Lc 15, 1-32

             Germans i germanes estimats, que us heu aplegat en aquesta bellíssima basílica de Santa Maria del Mar en la Diada Nacional de Catalunya.

            He de dir que em fa impressió pensar que estem continuant una tradició que arrenca el 1886 per pregar en aquest dia pels patriotes catalans difunts que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya i per pregar, també, pel present i el futur del nostre Poble. Agraeixo a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, organitzadora de l’acte des del 1899, que enguany m’hagi invitat a presidir l’Eucaristia de la Diada.

            Voldria proposar-vos d’aturar-nos en tres paraules que hem sentit en aquesta celebració.

            La primera és perdó. L’hem trobada d’una manera explícita en la primera lectura, en el salm responsorial i en la carta de sant Pau. I d’una manera implícita en l’evangeli. Déu, que és tot amor, perdona el poble acampat al peu de la muntanya del Sinaí, tot i haver-li estat greument infidel, fins al punt d’adorar un vedell d’or. Moisès demana perdó en nom de tots i Déu, ric en  misericòrdia, els perdona i refà la seva aliança d’amistat amb ells. Sant Pau ens ha explicat com ell mateix injuriava Jesucrist i perseguia els cristians. Però la gràcia de Déu i l’amor de Jesucrist li atorgaren el perdó tot mostrant-li la grandesa de la paciència divina. A l’evangeli, la moneda i l’ovella perdudes [i el fill petit que havia marxat de casa] eren figura de tots els qui s’allunyen de Déu. Déu, però, no el deixa a la seva sort, sinó que, respectant la seva llibertat, fa tot el que pot per retrobar-los i mostrar-los el seu amor. En el salm responsorial, tots nosaltres, com Moisès en nom del poble al peu del Sinaí, expressàvem la nostra petició de perdó confiada per les nostres infidelitats personals i col·lectives al Déu que estima tant i que no menysprea mai un cor penedit. Déu sempre  ens espera amb amor.

            La primera paraula era “perdó”. La segona és alegria. L’evangeli parlava de l’alegria de Déu quan retroba el qui s’ha apartat d’ell. Ho ha repetit dues [tres] vegades. La dona que s’alegra de la moneda trobada, el pastor que s’alegra de l’ovella retrobada, [el Pare que s’alegra del fill retrobat], són imatges de Déu que busca i espera amb el cor obert. No ens ha d’estranyar. Déu estima entranyablement cada persona i vol el seu bé. Es dol quan ens apartem d’ell i s’alegra quan tornem a ell, sense que li calguin explicacions de disculpa, [com hem vist a l’evangeli del fill retornat]. Déu estima, acull, perdona, s’alegra, torna a refer l’amistat. [Jesús feia servir cinc verbs per descriure l’amor de Déu representat pel pare de la paràbola: el veié, es commogué, corregué (és Déu qui corre per sortir a l’encontre del qui l’ha abandonat), se li tirà al coll, el besà.] Això és el que Déu fa amb nosaltres cada vegada que tornem a ell. Procurem, doncs, alegrar Déu corresponent a la seva amistat, a l’aliança que va fer amb cadascun de nosaltres en el el baptisme. I siguem testimonis de l’alegria que Déu infon en nosaltres per mitjà de la fe i de fer el bé.

            La primera paraula era “perdó”, la segona “alegria” (l’alegria de Déu!). I la tercera paraula en la qual em volia aturar una mica és pàtria. Prové de la pegaria inicial de la nostra celebració, quan hem invocat la gràcia de Déu sobre las nostra pàtria, els seus governants i els seus ciutadans (cf. Missal Romà, 1990. Misses per la Societat civil, 17, p. 885). La pàtria no la triem, ens és donada en néixer com una realitat espiritual. En la reflexió cristiana, l’amor a la pàtria és una concreció del manament que diu: estima els altres com a tu mateix (Mt 12, 29; cf. Catecisme, 2199). Conseqüent amb això, el concili Vaticà II digué “que els ciutadans cultivin, magnànimament i amb lleialtat, l’amor a la pàtria”, prenent, però, “sempre en consideració el bé de la família humana” (Gaudium et spes, 15). “L’amor i el servei a la pàtria formen part del deure de gratitud” envers els avantpassats “i de l’ordre de la caritat” envers els conciutadans actuals (cf. Catecisme, 2239).

            La realitat espiritual que és la pàtria està formada per diversos elements: unes persones que constitueixen un poble que té unes institucions, una geografia, una història, una llengua, una cultura. Els cristians, juntament amb els altres connacionals, hem de ser corresponsables en la recerca del bé comú d’aquesta realitat que és la pàtria, des del moment que el compromís cívic és part integrant de la vida dels deixebles de Jesucrist.

Per això, els cristians hem de treballar per créixer cada dia com a poble, unit en allò que és fonamental i plural en la diversitat d’opcions manifestades lliurement segons els valors i els processos democràtics. Hem de treballar per una societat justa i una convivència serena, per una economia equilibrada, per tal que tothom pugui trobar una feina digna. Hem de treballar, també, per protegir ecològicament l’espai natural del nostre país i transmetre a les generacions futures una natura neta i sana. Hem de treballar per conèixer, nosaltres mateixos i les noves generacions, la història del nostre poble i l’aportació que ha fet al conjunt dels altres pobles. Hem de conrear amorosament la llengua i parlar-la amb correcció; hem de conèixer la nostra rica literatura, que, juntament amb la història, ha forjat l’ànima del nostre poble. Hem de conèixer i enriquir els diversos àmbits de la cultura catalana i del folklore dels nostres pobles que són expressió de la nostra identitat.

Estimar la pàtria, no és sols un sentiment, és un compromís que cal dur a terme segons les possibilitats de cadascú. Estimar la pàtria és buscar el millor pels seus ciutadans, és afavorir que es puguin resoldre els conflictes per mitjà d’un diàleg sincer pensant en el bé comú i és, també, decidir el futur col·lectiu per mitjà de processos democràtics i pacífics.

            Enguany celebrem el 75è. aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Aquelles festes participades d’una manera entusiasta per la gent d’arreu de Catalunya i la celebració central de Montserrat (extraordinària des de molts punts de vista), van ser un acte d’amor a Santa Maria i a la Pàtria després d’una persecució religiosa i d’una guerra fratricida i amb una dictadura que no respectava la pluralitat i els valors democràtics ni la identitat del nostre poble.

            Ara, 75 anys després, donem gràcies a Déu per tot el que van suposar aquelles festes i agraïm l’esforç de tanta gent que hi va treballar amb esperit cristià, patriòtic, de retrobament i reconciliació. Actualment, en un context molt diferent tant a nivell religiós com social, encara podem aprendre algunes lliçons d’aquella efemèride. N’esmento breument quatre:

- la primera, que els cristians tinguem sempre la Mare de Déu com a model de seguiment de Jesucrist i de vida cristiana;

- la segona, que treballem per una Església (pastors i fidels) arrelada al País i a la seva cultura, servidora dels petits i dels pobres;

- la tercera, que des de la diversitat d’opcions sapiguem treballar units en allò que més convé al nostre poble;

- la quarta lliçó, que l’amor a Catalunya ens faci superar les divisions i els conflictes per mitjà d’un diàleg franc i respectuós (segons allò que demanem en la Visita de Torres i Bages: “traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans”).

            Santa Maria del Mar, Rosa d’abril i estel de Montserrat, Senyora de la Mercè, Mare de l’Església, Germana Gran de la humanitat, mireu el poble català que us invoca i us té per patrona i intercediu per ell davant el vostre Fill Jesucrist.

 

11 setembre 2022

dissabte, 30 de juliol del 2022

Missa de l'11 de setembre del 2022 - Santa Maria de Mar, 10 h.

 Missa en la Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre de 2022

en sufragi i acció de gràcies pel defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya.

Diumenge, 10 h del matí

 

Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona

L’eucaristia serà presidida pel P. Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat

 Donem continuïtat a una tradició iniciada el 1886, que va suposar commemorar per primer cop els fets de l’11 de setembre de 1714 i així iniciar la tradició que arriba fins avui.

Enguany també commemorem el 75è aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat.

 Tothom hi està convidat - L’única celebració religiosa vinculada a la Diada

 lalliga.cat@gmail.com | www.lalliga.cat