EMPRESONATS I EXILIATS AHIR, AVUI I SEMPRE

Tinc a les mans un nou llibre que mereix que en parlem i sobretot que ens faci reflexionar. He deixat ben clar mantes vegades, i n’estic convençut, que cal distingir entre lleis i justícia, perquè moltíssimes lleis han estat derogades per injustes al llarg de la història.

Però també és cert que qui n’ha patit les conseqüències ves-li a explicar ous a vendre, perquè mai, o quasi mai, la societat ha restituït degudament el mal que els ha fet. Disculpes, bones paraules, copets a l’espatlla i ni tant sols, en molts casos, rectificar la mala llei aplicada.

I això ve de lluny i pel que sembla va per llarg. No n’aprenem, o el que és pitjor, no se’n vol aprendre, sobretot si el vent bufa a favor de qui té la paella pel mànec. Qui diu paella diu jutges, fiscals, i altres companys de viatge, quan aquests són amics dels que tenen el mànec del poder.

Dic que ve de lluny i així ens ho demostra el breu, però intens, llibre de Jordi Cervera i Valls, “Els empresonats i exiliats de la Bíblia”, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

A la presentació ja ens diu que LA BÍBLIA ÉS UN LLIBRE SENSE DATA DE CADUCITAT. Cert, i queda ben demostrat en les històries recollides en el llibre i l’actualitat del moment a casa nostra. Més clar l’aigua.

Capítols breus i concisos. Si no fos per la temàtica diria que divertits, que tampoc és la paraula, diré atractius i en molts casos trepidants. Us en faig un resum:

Josep, de la presó a governar el país.

Moisés, l’exiliat que alliberarà el poble.

Elies, un exili que confirmarà la missió.

Amós, exiliat per denunciar el sistema.

Joan Baptista, presó i execució per criticar l’autoritat reial.

Jesús, detingut i torturat, jutjat i executat a correcuita.

Pere i Joan, detinguts per accions i discursos agitadors.

Pere, empresonat de nou per satisfer l’opinió pública.

Pau a Cesarea: dos anys de presó esperant el judici.

Pau a Roma: dos anys de llibertat vigilada.

Joan, encoratjant des de l’exili.

Tots aquests textos són exposats com a biblista i gran coneixedor, o sigui ben explicats de forma entenedora, sense perdre fidelitat als originals.

El llibre acaba amb dos breus capítols de tres o quatre pàgines, un “Els empresonats de la Bíblia” i l’altre “Els exiliats de la Bíblia”, on ens demostra que les causes seran sempre conflictes amb l’autoritat.

Per sort ens recorda: “El cas dels seguidors de Jesús també és digne de mencionar, perquè els seus empresonaments i alliberaments despertaran l’interès popular”. Ja sé que uns diran que eren altres èpoques, van ser casos extrems, avui és diferent, tenim democràcia... que els ho expliquin als empresonats i exiliats i a les seves famílies, tot mirant-los als ulls.

Per més que l’autor hagi fet un llibre per a tots els temps, no serà sobrer que en fem una lectura actual i una reflexió honesta. Si ho voleu traieu-ne els partidismes i aneu al moll de l’os i, sense amagar el cap sota l’ala de la comoditat, admetem que pensar diferent de l’estatus imperant, sigui on sigui, també a casa nostra, es paga car i la justícia gira el rostre cap una altra banda, dient que segueix portant tapats els ulls per ser més recte, però fent els malabarismes que calguin per protegir més i millor els privilegis, que no pas la veritat. Tant de bo aquesta lectura ens ajudi a aprofundir en com és possible que el temps i les experiències viscudes no ens ensenyin a creure més en la llibertat i menys en el domini d’uns sobre els altres, només pel fet de que pensin diferent i ho diguin.

No vull deixar de dir-vos que l’autor, endemés de ser un reconegut biblista, és també un col·laborador en tasques d’ajuda a les presons. Quedi clar que sap de què parla. Afegeixo que deu ser un bon pedagog perquè ens regala una lectura àgil i fins hi tot amena, cosa que sempre és d’agrair.

Segur que no en quedareu decebuts i entendreu més fàcilment que ens cal trobar nous camins per fer que els Drets Humans, dels que tant se’n parla, obrin presons i tornin gent a casa seva, aquí i arreu. Ahir, ara i sempre.

Pere Fàbregues i Morlà

President Grup Sant Jordi

Març 2021

 

 

https://www.claret.cat/ca/llibre/ELS-EMPRESONATS-I-EXILIATS-DE-LA-BIBLIA-849191145

Trobareu més informació a:

·       Vídeo de presentació:

https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/03/els-empresonats-i-exiliats-de-la-biblia.html

·       Tramès el llibre "Els empresonats i exiliats de la Bíblia" al nostres presos i exiliats polítics

https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/03/trames-el-llibre-els-empresonats-i.html

·       Ressenya de Pere Fàbregues:

https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/04/empresonats-i-exiliats-ahir-avui-i.html

·       Els empresonats i exiliats de la Bíblia, ressenya de Josep Miquel Bausset:

https://castellonoticies.com/els-empresonats-i-exiliats-de-la-biblia-per-josep-miquel-bausset/

Tramès el llibre "Els empresonats i exiliats de la Bíblia" al nostres presos i exiliats polítics

El Grup Sant Jordi has enviat el llibre "Els empresonats i exiliats de la Bíblia" de Fra Jordi Cervera al presos i exiliats polítics amb el següent missatge:

Benvolguts empresonats i exiliats polítics,

El llibre que teniu a les mans s'ha editat amb la clara intenció de donar suport a la lluita per la justícia i pels drets humans davant de la interpretació matussera de lleis ràncies i tendencioses. Una situació en la qual us heu vist atrapats, per fidelitat a la voluntat del nostre poble, i malauradament en patiu les conseqüències des de fa més de tres anys. Per tot plegat, el nostre Grup, fidel als seus orígens i a la motivació que va inspirar el bisbe Joan Carrera, hem col·laborat econòmicament en la seva edició. 

Hem demanat a l’autor que us en fes una dedicatòria personal perquè sentíssiu més a prop l’escalf d’ell i de una part important de la societat que sempre us té presents. Podreu comprovar que al final de la presentació l’autor us esmenta.

Confiem que aviat quedeu lliures d’aquest entrebanc i que la Pasqua, que ja és propera, sigui, més que un signe, una festa d’alliberament i triomf.

Farem tot el possible per la difusió del llibre, sempre per desvetllar consciències en favor de la vostra, i nostra, causa.

Ben cordialment,

Grup Sant Jordi de promoció i defensa dels drets humans.

Pere Fàbregues i Morlà

President

Març 2021

Sinopsi: 

https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/02/els-empresonats-i-exiliats-de-la-biblia.html

Vídeo de presentació:

https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/03/els-empresonats-i-exiliats-de-la-biblia.html

ELS EMPRESONATS I EXILIATS DE LA BÍBLIA (vídeo de presentació)

ELS EMPRESONATS I EXILIATS DE LA BÍBLIA

CERVERA I VALLS, JORDI

SINOPSI

La Bíblia és un llibre sense data de caducitat. Ho confirma l''àmbit religiós, el món cultural i la vida social. És un far que il·lumina les peripècies humanes de qualsevol època i de qualsevol poble, sobretot en temps agitats. La Bíblia despulla hipocresies, proclama injustícies, desvetlla consciències, assenyala amb el dit l''arbitrarietat dels poderosos. Però per damunt de tot, revela que tot forma part d''un misteriós projecte diví de plenitud, que s''imposa progressivament en la història humana. Per aquestes raons, expliquem les històries dels personatges bíblics que sofreixen empresonament i exili, perquè empatitzant amb les seves vicissituds il·luminem esperançadament les nostres.

Llibre editat amb la col·laboració del Grup Sant Jordi

https://www.claret.cat/ca/llibre/ELS-EMPRESONATS-I-EXILIATS-DE-LA-BIBLIA-849191145

Josep M Esquirol: Humà, més humà Una antropologia de la ferida infinita

 

Josep Maria Esquirol

Humà, més humà

Una antropologia de la ferida infinita

El filòsof i membre del Grup Sant Jordi acaba de publicar aquesta nova obra a QUADERNS CREMA:

Preguntes aparentment senzilles, com ara ¿què et passa?, ¿com et dius? o ¿d’on véns?, ens van acostant de mica en mica al centre més profund de la nostra ànima, allí on es descobreix la ferida originada per les quatre infinituds essencials: vida, mort, tu i món. No serem mai massa humans: si cap horitzó té sentit és el d’arribar a ser més humans. No es tracta, doncs, d’anar més enllà de l’humà, com va voler Nietzsche, sinó d’intensificar i d’aprofundir en el que és més humà. Josep Maria Esquirol ens ensenya com d’aquest solc en l’ésser humà n’emergeix l’acció més beneficiosa, que ens orienta i ens enforteix perquè sap ajuntar sense confondre la gravetat i la lleugeresa, el dia i la nit, el cel i la terra, el present i l’esperança… Humà, més humà és un assaig veritablement filosòfic, escrit amb un llenguatge tan entenedor i precís com evocador.  

Vídeos, ressenyes i entrevistes amb Josep M Esquirol sobre aquest llibre a: https://www.quadernscrema.com/cataleg/huma-mes-huma/

ELS EMPRESONATS I EXILIATS DE LA BÍBLIA

 ELS EMPRESONATS I EXILIATS DE LA BÍBLIA

CERVERA I VALLS, JORDI

SINOPSI

La Bíblia és un llibre sense data de caducitat. Ho confirma l''àmbit religiós, el món cultural i la vida social. És un far que il·lumina les peripècies humanes de qualsevol època i de qualsevol poble, sobretot en temps agitats. La Bíblia despulla hipocresies, proclama injustícies, desvetlla consciències, assenyala amb el dit l''arbitrarietat dels poderosos. Però per damunt de tot, revela que tot forma part d''un misteriós projecte diví de plenitud, que s''imposa progressivament en la història humana. Per aquestes raons, expliquem les històries dels personatges bíblics que sofreixen empresonament i exili, perquè empatitzant amb les seves vicissituds il·luminem esperançadament les nostres.

Aquest llibre s'ha publicat amb la col·laboració del Grup Sant Jordi.

https://www.claret.cat/ca/llibre/ELS-EMPRESONATS-I-EXILIATS-DE-LA-BIBLIA-849191145

PVP 10,00 € (Estalviï's 5% de dte. per la web: 9,50 €)

Un centenar de cristians demanen “un sàbat per la terra”

 

Per Catalunya Religió. Dij, 01/10/2020

(CR) Cant, silenci, meditació, pregària i horitzó compartit. Un centenar de cristians de diferents confessions han demanat aquest dimecres al vespre “el coratge de celebrar un sàbat per al nostre planeta”. Des de la Parròquia de la Mare de Déu de Betlem, a Barcelona, cristians catòlics, ortodoxos i protestants s’han compromès a fer realitat un Jubileu per la Terra.

Han presidit l’acte Salvador Villar, com a representant del Consell Evangèlic de Catalunya, la pastora Noemí Cortés de l’Església Evangèlica de Gràcia, Carme Llasat del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, Montserrat Puigdellívol, directora del Secretariat diocesà d’ecumenisme de l’Arquebisbat de Barcelona, Alfons Garcia, sacerdot de l’Església Ortodoxa Catòlica Apostòlica Antioquena d’Espanya i Josep Moya, sacerdot de la Parròquia de la Mare de Déu de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia.

En aquesta celebració ecumènica, els presents han confessat un estil de vida que “empeny el planeta més enllà dels seus límits” i que no respecta “el Sàbat per la Terra”. I amb criteris d’equitat i justícia, han expressat una crida col·lectiva a “fer una pausa”. És a dir, una treva ecològica i social a favor de la creació i, alhora, dels col·lectius més vulnerables que “es veuen obligats a fugir a la recerca de seguretat”.

Per una forma de vida justa i sostenible

La vicepresidenta de Justícia i Pau, i coordinadora de la Xarxa de parròquies ecosolidàries, Maria Bargalló, ha conduit la celebració, que s’ha pogut seguir pel canal de Youtube de la parròquia de Betlem. “Sana les nostres vides perquè siguem protectors del món i no depredadors, perquè sembrem bellesa i no contaminació i destrucció”, ha estat una de les pregàries que s’han fet. 

Durant la celebració s’ha recordat que la crisi climàtica i la crisi social s’han d’abordar de forma conjunta, en línia del que defensa el papa Francesc amb el seu pontificat. “Infon en els nostres cors la força que ens alliberi de les demandes de producció i de consum, i que ens obri la porta a una forma de vida justa i sostenible”. La convocatòria s’emmarca en el Temps de la Creació, en què es convida a tots els cristians a unir‐se per pregar i actuar plegats al voltant d’un propòsit comú: aprofundir la seva relació amb Déu, la resta de la humanitat i la creació.

Podeu recuperar la celebració ecumènica pel Jubileu per la Terra, clicant aquí.

Les peticions d’indult, signe del temps?

Per Bernabé Dalmau. Dg, 13/09/2020. Publicat a Catalunya Religió

Centre Penitenciari de Lledoners

(Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat) Un bisbe em demana que doni a conèixer les reflexions que, d’una manera informal, he intercanviat amb ell a peu dret. La meva reacció ha estat espontàniament la d’Elisabet davant la Mare de Déu: “Qui sóc jo perquè...?”. Però també em sap greu “desobeir” la petició d’una persona que parla sincerament i que té, com poques, una visió molt completa de l’Església de casa nostra.

Tot ha vingut de les informacions que aquestes setmanes van caient d’institucions i de personalitats que promouen una llei d’amnistia o demanen indult per a coneguts presos polítics catalans. Li he comentat que actualment és més general el coneixement de la distinció entre indult i amnistia, però que no ho era tant quan sobre aquests conceptes vaig escriure un article a Serra d’Or el llunyà 1974. M’hi feia ressò d’unes paraules de Pau VI en vigílies de l’imminent Any Sant: “Un desig –escrivia el Papa–: que les legítimes autoritats dels països estudiïn si és possible de concedir, d’acord amb la prudència de cadascú, un indult, com un testimoniatge de clemència   i d’equitat, especialment per als presos que han donat proves suficients de rehabilitació moral i cívica i són víctimes d’aldarulls polítics i socials tan greus que no es puguin considerar plenament responsables d’aquestes situacions”. Els nostres aldarulls polítics i socials tot el món va veure d’on venien l’1 d’octubre de 2017. A partir d’aleshores, patim encara més les fragilitats de la democràcia i de l’actual estat de dret.

Jo deia al bisbe –hi ha prou franquesa per fer-ho– que molt sovint la gent es queixa que l’Església arriba sempre amb retard, i a vegades malament. Que aquesta sensibilitat que està naixent per demanar indults, o millor amnistia, em començava a sonar a “signe del temps”; no volia que mai més ningú hagués d’escriure “On són els bisbes?”. I que la paràbola del bon samarità i els retrets que el diumenge de Crist Rei sentirem a la litúrgia sobre “era a la presó i no vinguéreu a veure’m” superaven els límits territorials de qualsevol jurisdicció eclesial.

Sabem que molts dels qui fa tres anys –si es vol, discutiblement, perquè tot compromís polític admet varietat de parers– emprengueren una consulta popular són catòlics practicants o s’han mogut en activitats d’Església. Per tant, durant aquell temps van sentir predicar el Jubileu de la misericòrdia, virtut que, un cop acabat l’Any jubilar, continua perenne com un dels eixos essencials de l’Evangeli.

És per tot això que comprenc que, si un bisbe comparteix amb mi el desig que l’Església de casa nostra no esdevingui irrellevant, no sols m’hagi escoltat sinó que m’hagi invitat a mostrar aquest parer.