GRUP DE PROMOCIÓ I DEFENSA DELS DRETS HUMANS I DELS DRETS DELS POBLES - ESGLÉSIA I PAÍS

Informació d'entitats compromoses amb la fe i el país: Grup Sant Jordi de promoció i defensa dels Drets Humans, Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat...

dilluns, 5 d’octubre del 2020

Un centenar de cristians demanen “un sàbat per la terra”

 

Per Catalunya Religió. Dij, 01/10/2020



(CR) Cant, silenci, meditació, pregària i horitzó compartit. Un centenar de cristians de diferents confessions han demanat aquest dimecres al vespre “el coratge de celebrar un sàbat per al nostre planeta”. Des de la Parròquia de la Mare de Déu de Betlem, a Barcelona, cristians catòlics, ortodoxos i protestants s’han compromès a fer realitat un Jubileu per la Terra.

Han presidit l’acte Salvador Villar, com a representant del Consell Evangèlic de Catalunya, la pastora Noemí Cortés de l’Església Evangèlica de Gràcia, Carme Llasat del Centre d’Estudis Cristianisme i JustíciaMontserrat Puigdellívoldirectora del Secretariat diocesà d’ecumenisme de l’Arquebisbat de Barcelona, Alfons Garcia, sacerdot de l’Església Ortodoxa Catòlica Apostòlica Antioquena d’Espanya i Josep Moya, sacerdot de la Parròquia de la Mare de Déu de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia.

En aquesta celebració ecumènica, els presents han confessat un estil de vida que “empeny el planeta més enllà dels seus límits” i que no respecta “el Sàbat per la Terra”. I amb criteris d’equitat i justícia, han expressat una crida col·lectiva a “fer una pausa”. És a dir, una treva ecològica i social a favor de la creació i, alhora, dels col·lectius més vulnerables que “es veuen obligats a fugir a la recerca de seguretat”.

Per una forma de vida justa i sostenible

La vicepresidenta de Justícia i Pau, i coordinadora de la Xarxa de parròquies ecosolidàries, Maria Bargalló, ha conduit la celebració, que s’ha pogut seguir pel canal de Youtube de la parròquia de Betlem. “Sana les nostres vides perquè siguem protectors del món i no depredadors, perquè sembrem bellesa i no contaminació i destrucció”, ha estat una de les pregàries que s’han fet. 

Durant la celebració s’ha recordat que la crisi climàtica i la crisi social s’han d’abordar de forma conjunta, en línia del que defensa el papa Francesc amb el seu pontificat. “Infon en els nostres cors la força que ens alliberi de les demandes de producció i de consum, i que ens obri la porta a una forma de vida justa i sostenible”. La convocatòria s’emmarca en el Temps de la Creació, en què es convida a tots els cristians a unir‐se per pregar i actuar plegats al voltant d’un propòsit comú: aprofundir la seva relació amb Déu, la resta de la humanitat i la creació.

Podeu recuperar la celebració ecumènica pel Jubileu per la Terra, clicant aquí.



Les peticions d’indult, signe del temps?


Per Bernabé Dalmau. Dg, 13/09/2020. Publicat a Catalunya Religió


Centre Penitenciari de Lledoners


(Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat) Un bisbe em demana que doni a conèixer les reflexions que, d’una manera informal, he intercanviat amb ell a peu dret. La meva reacció ha estat espontàniament la d’Elisabet davant la Mare de Déu: “Qui sóc jo perquè...?”. Però també em sap greu “desobeir” la petició d’una persona que parla sincerament i que té, com poques, una visió molt completa de l’Església de casa nostra.

Tot ha vingut de les informacions que aquestes setmanes van caient d’institucions i de personalitats que promouen una llei d’amnistia o demanen indult per a coneguts presos polítics catalans. Li he comentat que actualment és més general el coneixement de la distinció entre indult i amnistia, però que no ho era tant quan sobre aquests conceptes vaig escriure un article a Serra d’Or el llunyà 1974. M’hi feia ressò d’unes paraules de Pau VI en vigílies de l’imminent Any Sant: “Un desig –escrivia el Papa–: que les legítimes autoritats dels països estudiïn si és possible de concedir, d’acord amb la prudència de cadascú, un indult, com un testimoniatge de clemència   i d’equitat, especialment per als presos que han donat proves suficients de rehabilitació moral i cívica i són víctimes d’aldarulls polítics i socials tan greus que no es puguin considerar plenament responsables d’aquestes situacions”. Els nostres aldarulls polítics i socials tot el món va veure d’on venien l’1 d’octubre de 2017. A partir d’aleshores, patim encara més les fragilitats de la democràcia i de l’actual estat de dret.

Jo deia al bisbe –hi ha prou franquesa per fer-ho– que molt sovint la gent es queixa que l’Església arriba sempre amb retard, i a vegades malament. Que aquesta sensibilitat que està naixent per demanar indults, o millor amnistia, em començava a sonar a “signe del temps”; no volia que mai més ningú hagués d’escriure “On són els bisbes?”. I que la paràbola del bon samarità i els retrets que el diumenge de Crist Rei sentirem a la litúrgia sobre “era a la presó i no vinguéreu a veure’m” superaven els límits territorials de qualsevol jurisdicció eclesial.

Sabem que molts dels qui fa tres anys –si es vol, discutiblement, perquè tot compromís polític admet varietat de parers– emprengueren una consulta popular són catòlics practicants o s’han mogut en activitats d’Església. Per tant, durant aquell temps van sentir predicar el Jubileu de la misericòrdia, virtut que, un cop acabat l’Any jubilar, continua perenne com un dels eixos essencials de l’Evangeli.

És per tot això que comprenc que, si un bisbe comparteix amb mi el desig que l’Església de casa nostra no esdevingui irrellevant, no sols m’hagi escoltat sinó que m’hagi invitat a mostrar aquest parer.

Hilari Raguer, monjo, historiador, biblista i independentista

 

Per Josep-Miquel Bausset. Dijous, 01/10/2020. Publicat a CATALUNYA RELIGIÓ




Ha mort el pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat, un home bo i amb una fina ironia i un reconegut especialista de la guerra civil.

Nascut a Madrid l’11 d’agost de 1928, perquè el seu pare hi va anar a treballar, al poc temps ja vingué a Catalunya. El pare Hilari va estudiar a l’escola Blanquerna de Barcelona, mixta i molt avançada per a aquell temps, que, com ell reconeixia anys més tard, “em va marcar profundament”. 

Va estudiar Dret en “una universitat militaritzada” i va pertànyer al grup antifranquista “Torras i Bages”. Va entrar a Montserrat el 1954, va fer la professió simple un any després i la solemne el 1958 i va ser ordenat prevere el 1960. Per la seva trajectòria com a historiador, amb llibres sobre Carrasco i Formigera, el general Batet o la UDC, va rebre la Creu de Sant Jordi el 2014 i la Medalla d’Or de la Universitat de Barcelona el 2016. 

Amb el seu llibre Ser independentista no és cap pecat, el pare Hilari exposava la seva visió d’una Catalunya independent. Com deia, “en general la societat catalana ha estat independentista des del 12 de setembre de 1714”  i com afirmava després de l’octubre de 2017, “la novetat del procés són dues coses: primera, que hem perdut la por de dir que som independentistes, i segona és que ho veiem factible”. Com manifestava el pare Hilari, “una Catalunya independent no agrada al Vaticà, però hi negociaran”, de la mateixa manera que el Vaticà va negociar amb els polítics dels països sud-americans que s’independitzaren de l’estat espanyol. El pare Hilari tenia la confiança “que en un termini més aviat curt, Catalunya serà independent”, cosa que no ha pogut veure. 

Republicà i independentista, el pare Hilari deia que el general Franco va ser “el personatge més funest de la història”, ja que va allargar la guerra civil innecessàriament, amb l’únic objectiu d’esclafar per complet l’exèrcit republicà. 

A més del seu llibre, La independència no és cap pecat i els que va escriure sobre Carrasco i Formiguera, el general Batet o la UDC, el P. Hilari és autor també d’altres obres com La independència ja ha començat, Tres catalanes de la tercera España, La pólvora o el incienso, Para comprender y vivir los salmos, Réquiem por la cristiandad o Lectio Divina. 

Crític amb la Conferència Episcopal Española, el pare Hilari deia que molts dels bisbes espanyols, “fins fa poc eren a més d’espanyols, franquistes” i per això li dolia que la CEE no hagués demanat perdó per seu recolzament a la dictadura de Franco.

El pare Hilari va decidir fer-se monjo “a la presó de Montjuïc, sota un procés sumaríssim”. Com deia el pare Hilari, “parlar de Montserrat és parlar de la història contemporània de Catalunya”. Pel que fa a la seva entrada a Montserrat, el P. Hilari deia: “A mi em va agradar des de l’inici la vida monàstica. A més, personalment, per a mi estar a Montserrat té un component cultural i nacional importantíssim. És un símbol de país”. Amb humilitat reconeixia que “els monjos no som àngels, som persones que necessitem més coses que la vida monàstica i Montserrat ens ho ofereix. Música, cultura, pensament, comunitat”.

Interessat per la conservació del planeta, el pare Hilari reconeixia, amb pesimisme, que “en la lluita contra el canvi climàtic no s’hi ha fracassat, simplement perquè no ens hi hem posat mai. Si no funciona ni les Nacions Unides... que havien de garantir la pau”. 

D’una gran senzillesa en el tracte i alhora amb una gran cultura, el pare Hilari creia que “l’humanisme ens pot ensenyar, no a predicar sinó a debatre, al marge de la fe de qui parla o escolta”.

Com va escriure Joaquim Nadal (Avui, 20 d’agost de 2018), “Raguer es va fer historiador, cansat de l’adoctrinament del llibre de batxillerat d’història d’Espanya dels primers anys quaranta, d’un espanyolisme doctrinari i tronat, i després de degustar unes lectures d’Història de Catalunya de Ferran Soldevila”. I per això Joaquim Nadal acabava el seu article definint Raguer com “un monjo savi”. 

Vaig veure per última vegada el pare Hilari (a la infermeria de Montserrat), el dia 11 de setembre, abans de la missa que organitza la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat cada any, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. En una reunió de la Lliga, fa mesos, havíem pensat oferir al pare Hilari que presidís l’Eucaristia a Santa Maria del Mar. Després, degut a la pandèmia, la missa es va fer a Montserrat. Jo mateix, el mes d’agost, com que el P. Hilari no podia presidir l’Eucaristia, li vaig oferir que fes l’homilia, però ja no es trobava amb forces.  

Home intel·ligent, amb un fi sentit de l’humor i amb una conversa agradable molt interessant, doctor en Dret i llicenciat en Teologia Bíblica, el pare Hilari Raguer ha estat un home d’una gran cultura i alhora, un monjo senzill i humil, fidel a la pregària i al servei que li era encomanat.



divendres, 2 d’octubre del 2020

Cinquè diumenge del Temps de la Creació




4 d’octubre. 5è diumenge del Temps de la Creació i festivitat de Sant Francesc d’Assis. Avui clou el Temps per la Creació, una iniciativa ecumènica. Ens hi sumem amb #6Pregàries.  Avui 6 “Càntic de les criatures”. Celebrem  #SeasonOfCreation  #TempsCreació fins el 4 d’octubre @JusticiaiPau @MCMC_es @SeasonCreation 6/6

dimecres, 23 de setembre del 2020

Quart diumenge del Temps de la Creació


27 de setembre. 4t. diumenge del Temps de la Creació, una iniciativa ecumènica. Ens hi sumem amb #6Pregàries.  Avui 5 “Lliçó de la Creació”. Celebrem  #SeasonOfCreation  #TempsCreació fins el 4 d’octubre @JusticiaiPau @MCMC_es @SeasonCreation   5/6


divendres, 18 de setembre del 2020

Tercer diumenge del Temps de la Creació

 


20 de setembre. 3r diumenge del Temps de la Creació, una iniciativa ecumènica. Ens hi sumem amb #6Pregàries. Avui 4 “Perdó, Senyor”. Celebrem  #SeasonOfCreation  #TempsCreació fins el 4 d’octubre @JusticiaiPau @MCMC_es @SeasonCreation  4/6


 



Segon diumenge del Temps de la Creació



13 de setembre. 2n diumenge del Temps de la Creació, una iniciativa ecumènica. Ens hi sumem amb  #6PregàriesAvui 3 “Salms d’avui”. Celebrem  #SeasonOfCreation  #TempsCreació fins el 4 d’octubre  @JusticiaiPau @MCMC_es @SeasonCreation 3/6


Primer diumenge del Temps de la Creació

 



Avui 6 de setembre. 1r diumenge del Temps de la Creació, una iniciativa ecumènica. Ens hi sumem amb #6Pregàries. Avui 2 “Beneïu el Creador”. Celebrem #SeasonOfCreation #TempsCreació fins el 4 d’octubre @JusticiaiPau @MCMC_es @SeasonCreation 2/6

 

dimecres, 16 de setembre del 2020

Homilia Missa de la Diada

 La Lliga de Montserrat, per la Diada 

“L’Evangeli és un camí de llibertat i d’alliberament”

     

(Catalunya Religió) Els noms del bisbe Pere Casaldàliga i mossèn Manel Pousa han sonat avui a Montserrat, en la tradicional missa que promou la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat per la Diada Nacional de Catalunya. “Dues persones solidàries i compromeses, dedicades als més necessitats, homes plens de bondat, que tenien la força de l’Evangeli, la força dels que no s’aturen mai’. Montserrat ha acollit aquest 11 de setembre, de forma excepcional, l’eucaristia en record de les persones que han lliurat la seva vida al servei del país. Una missa que acostuma a celebrar-se a Santa Maria del Mar, i que enguany s’ha celebrat sense fidels, però que s’ha pogut seguir per Montserrat TV. 

El consiliari de la Lliga, Josep Miquel Bausset, ha dit en l’homilia que “l’Evangeli, i d’una manera més concreta, les Benaurances, no és un text neutre, asèptic o políticament correcte”, sinó que “l’Evangeli és un camí de llibertat i d’alliberament”. En aquest sentit ha reivindicat un estil d’Església com la del bisbe Pere Casaldàliga: “ha de saber dir les coses pel seu nom, sense por, amb valentia, acompanyant i encoratjant els oprimits, els aixafats i silenciats pel poder”, ha defensat.

Bausset ha recuperat el document Arrels cristianes de Catalunya, publicat el 1985 pels bisbes de la Tarraconense, “per trobar una sortida a aquest conflicte polític que viu el nostre país”. Durant la celebració, els presents s’han encomanat a la Mare de Déu de Montserrat i li han pregat que “il·lumini la catalana terra perquè mai ‘no es desfaci aquest poble català’ que ella espiritualment engendrà i aconsegueixi ‘per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua’”.

Podeu llegir l'homilia del Pare Bausset AQUÍ.



diumenge, 6 de setembre del 2020

Missa en la Diada Nacional de Catalunya 2020


 

Missa en la Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre de 2020, 

2/4 de 10 del matí

Seguiu-la per www.montserrattv.cat

Donant continuïtat a una tradició més que centenària, la Lliga promou cada any una missa l’onze de setembre, en sufragi i acció de gràcies pel defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya.

Enguany no es farà la celebració pública a Santa Maria del Mar com era habitual.

La missa es farà a Montserrat sense l’assistència de fidels. Presidirà el conseller de la Lliga i monjo de Montserrat Josep Miquel Bausset  i serà retransmesa per www.montserrattv.cat.

Davant l’augment del risc de rebrot de l’afectació del Covid-19 s’ha considerat més adient celebrar-la d’aquesta manera. Tot i que els actes religiosos estan permesos amb un 33% d’aforament a Barcelona, la Lliga ha preferit no motivar trobades socials ni fomentar desplaçaments durant aquests dies. Només una petita representació de la Lliga assistirà a la missa de Montserrat per col·laborar en la litúrgia.

A través de l’emissió de l’Eucaristia per internet (https://abadiamontserrat.cat/montserrat-tv/) s’ofereix a tothom la possibilitat d’unir-se virtualment a la pregària pel país i acció de gràcies per les persones que l’han servit amb especial dedicació.

Barcelona, setembre de 2020.

dimecres, 2 de setembre del 2020

L’1 de setembre, inici de la celebració del Temps de la Creació


(Justícia i Pau / CatalunyaReligió) Cada any, de l’1 de setembre al 4 d’octubre, els cristians d’arreu del món estan cridats a aprofundir la seva relació amb el Creador, amb tots els seus germans i amb tota la creació.  El lema d’enguany: “Jubileu per la Terra“, convida els cristians a renunciar al consum excessiu i als sistemes econòmics basats en el creixement econòmic constant a costa de la Terra i dels pobres. El Jubileu és un temps de descans per a la terra de la constant explotació, per restaurar els ecosistemes i les persones.

El Temps de la Creació uneix tota la família cristiana al voltant d'un propòsit comú. Durant aquest dies els 2.2 bilions de cristians del món estan convidats a donar gràcies a Déu i a lloar‐lo pels seus dons, a reflexionar sobre el nostre estil de vida, a demanar perdó per malmetre la seva creació i no saber compartir‐la com a germans, i a participar en accions que ajudin a revertir aquesta situació. Al web de Justícia i Pau trobareu els materials i propostes sobre el Temps de Creació.

Aquest any, els liders religiosos expressen en una carta que l'abast mundial del nou coronavirus ha mostrat de manera aclaparadora “la nostra naturalesa humana compartida i la interconnexió de les nostres economies, estructures polítiques, sistemes de salut, cadenes de producció d'aliments, energia i sistemes de transport”. La pandèmia, afirmen, també ha demostrat “que tota aquesta xarxa té les seves arrels en la Terra i està limitada per la capacitat de la Terra per sostenir les nostres demandes econòmiques i ecològiques”. Els efectes injustos del canvi climàtic, creuen, “són una conseqüència de la nostra incapacitat per trobar un equilibri sostenible d'aquesta xarxa”.


Aquest temps de celebració es va iniciar l’any 1989 quan el Patriarca Ecumènic Dimitrios I, de l'Església Ortodoxa Oriental, va proclamar el dia 1 de setembre com el dia de la Jornada Mundial de Pregària per la Creació. L’any 2001 altres grans Esglésies Europees Cristianes el van seguir, i el papa Francesc també el va adoptar per a l'Església Catòlica l’any 2015, any en que va publicar l’encíclica Laudato si’que fa una crida a tota la humanitat a la conversió ecològica integral per donar resposta al “clam de la Terra i al clam dels pobres”. 

dijous, 20 d’agost del 2020

Temps de la Creació

El Grup Sant Jordi i la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat anuncien la seva participació en el Temps de la Creació, al costat de milers de cristians de tot el món en aquesta celebració transformadora que anima tots els cristians a tenir cura de la nostra casa comuna.

Com a socis d'aquesta iniciativa global, t'animem a ser part d'aquesta celebració ecumènica i registrar-te ara en el Temps de la Creació.

El Temps de la Creació és un temps per renovar junts la nostra relació amb el nostre Creador i tota la creació a través del penediment, la reparació i el goig. Aquest temps anual, que va des del primer de setembre fins al 4 d'octubre, és l'ocasió per connectar amb el nostre Creador a un nivell més profund i voluntari.

Història del Temps de la Creació

Durant dècades, els cristians de tot el món s'han reconciliat amb el Creador durant aquest temps anual.

El 1989, el patriarca ecumènic Dimitrios I dels ortodoxos, va establir el primer de setembre com la jornada de pregària per la creació. De fet, l'any de l'església ortodoxa comença aquest dia amb una commemoració de com Déu va crear el món.

Des de llavors, anglicans, luterans, evangèlics i cristians reformats han acollit aquest temps com a part del seu calendari anual.

El Papa Francesc va fer oficial la benvinguda de l'Església Catòlica al Temps de la Creació el 2015. El Papa va convidar a tots els catòlics a participar en aquesta iniciativa ecumènica amb aquestes paraules: "Aquest és el temps per habituar-nos de nou a resar immersos en la natura, per reflexionar sobre el nostre estil de vida, per emprendre accions profètiques que orientin el planeta a la vida, en comptes de conduir-lo a la mort"

Aquí pots trobar més informació sobre la història del Temps de la Creació.

Enfocament del Temps de la Creació

Durant el Temps de la Creació ens unim als nostres germans i germanes de la família ecumènica en oració i acció per la nostra casa comuna.

Aquest any, enmig de les crisis que han sacsejat el nostre món, hem comprès la urgent necessitat de curar les nostres relacions amb la creació i entre nosaltres. 

Des del primer de setembre al 4 d'octubre, entrarem en un temps de restauració i esperança, un jubileu per a la nostra Terra, que requereix formes radicalment noves de viure amb la creació.

Dates importants

El Temps comença el primer de setembre, amb la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, i acaba el 4 d'octubre, a la Festa de Sant Francesc d'Assís, el sant patró de l'ecologia estimat per moltes denominacions cristianes. Al llarg d'aquest mes de celebració, els cristians de tot el món s'uniran per reparar i restaurar els llaços que ens curen.

Líders cristians de tot el món ens conviden a participar en el Temps de la Creació. Uneix-te a la família cristiana mundial registrant aquí la teva participació.

dilluns, 3 d’agost del 2020

Activitats Grup Sant Jordi

Jornada Sant Jordi 

El Grup Sant Jordi, junt a les altres entitats convocants, hem valorat les perspectives de cara a la tradicional jornada Sant Jordi de novembre.

La situació de la pandèmia per bé que vagin les coses ens obligaria a alterar la dinàmica de la jornada en us aspecte que considerem fonamental. Tant en el dinar com la pausa del matí, en cas de poder realitzar-se, caldria que es fessin amb unes distàncies de seguretat que trencarien del tot el seu sentit relacions i d’intercanvi.

Aquest i altres inconvenients organitzatius i de limitació d’aforament són problemàtics i poden encarir els costos. A més tenim la incertesa de l’evolució de la pandèmia amb moltes probabilitats que el novembre no estiguem pas millor que ara. També cal tenir present que una part important del públic no està avesat a l’ús de tecnologies que permetessin una dinàmica virtual. Malgrat es puguin mantenir altres activitats, les característiques de la Jornada Sant Jordi la fan ara inviable. Per tant hem decidit suspendre’n aquesta edició 2020.

Altres activitats

Això no implicaria la paralització del Grup ni d’altres convocatòries, si les condicions permeten mantenir-les.

Per ara, n’hi programades aquestes:

Missa de l’11 de setembre, a les 10 h a Santa Maria del Mar, organitzada per la Lliga de Montserrat a la que el Grup s’adhereix i també convoca.

Pregària ecumènica per la creació: 30 de setembre a les 19 h al temple de la Parròquia de Betlem. Promoguda per diverses entitats i que també té l’adhesió del Grup.

Funeral pel nostre antic president Josep Vaquer, el 24 d’octubre a les 11 a l’església dels Josepets.

Si poden portar-se a terme ja en donarem més detalls.

dissabte, 30 de maig del 2020

#LaudatoSicadadia Dia 31 #LaudatoSi5



DIUMENGE 31 DE MAIG DE 2020 (darrer dia de la campanya #LaudatoSiCadadia

Que el nostre sigui un temps que es recordi pel desvetllament d’una nova reverència davant la vida; per la ferma resolució d’aconseguir la sostenibilitat; per l’acceleració en la lluita per la justícia i la pau i per l’alegre celebració de la vida». 

(Ls’  207) 

Caminem cantant. Que les nostres lluites i la nostra preocupació per aquest planeta no ens prenguin el goig de l’esperança. 

(Ls’ 244)

#LaudatoSicadadia #LaudatoSi5

Laudato si' cada dia 31/05/2020
🎙️Podcast (1min) https://www.ivoox.com/player_ej_51599814_4_1.html

🌱 Laudato si' cada dia és una iniciativa de la Xarxa de Parròquies EcoSolidàries per promoure la conversió ecològica integral: http://www.justiciaipau.org/ecoparroquies/5anyslaudatosi/

🌍 Seguiu-nos a xarxes! www.twitter.com/ecoparroquies i www.instagram.com/ecoparroquies

📝 Signeu el compromís amb una ecologia integral: http://www.justiciaipau.org/ecoparroquies/compromis/

Cientos de miles de católicos unidos para la Semana Laudato Si'.

#LaudatoSicadadia Dia 30 #LaudatoSi5


DISSABTE 30 DE MAIG DE 2020

Perquè la persona humana més creix, més madura i més se santifica a mesura que entra en relació, quan surt de si mateixa per viure en comunió amb Déu, amb els altres i amb totes les criatures. (...)

Tot està connectat, i això ens invita a madurar una espiritualitat de la solidaritat global que brota del misteri de la Trinitat. 

(Ls’ 240) 

@JusticiaiPau @ecoparroquies


#LaudatoSicadadia #LaudatoSi5

dijous, 28 de maig del 2020

#LaudatoSicadadia Dia 29 #LaudatoSi5


DIVENDRES 29 DE MAIG DE 2020

La natura és plena de paraules d’amor, però com podrem escoltar-les enmig del soroll constant, de la distracció permanent i ansiosa o del culte a l’aparença?

(Ls’ 225)

#LaudatoSicadadia #LaudatoSi5


Compromís amb una ecologia integral (article del P. Bausset)


Amb motiu del cinquè aniversari de l’Encíclica Laudato si, del papa Francesc (que celebrarem el 24 de maig) i de la recent Exhortació Apostòlica postsinodal Estimada Amazònia, i en el marc d’aquesta setmana dedicada a aquesta encíclica del papa, diversos responsables de comunitats cristianes, congregacions religioses, entitats i associacions, preveres, laics i laiques, han donat a conèixer un document amb relació a aquests dos textos tan importants per a la conservació del planeta.
Aquesta reflexió mostra la seua solidaritat ‘amb tots aquells que pateixen les greus conseqüències de la pandèmia mundial sobre la salut i sobre l’economia i que afecten especialment als col·lectius més vulnerables’. Els membres que signen aquest document també mostren la seua preocupació pel trencament dels ‘equilibris que fan sostenible el planeta, ja que a causa precisament d’aquest trencament, ‘són cada vegada més greus les conseqüències per als països i les comunitats més pobres del món’.
El document també mostra la preocupació per l’actual ‘model de desenrotllament depredador’ dominant al nostre món i pel ‘nostre estil de vida consumista’, que ‘generen greus perjudicis als ecosistemes i la biodiversitat’ i que ‘promouen l’exclusió social’, a més de provocar ‘un canvi climàtic que obligarà poblacions senceres a marxar cap a altres territoris per motius de supervivència’.
Els signants d’aquest text, que destaca ‘la crisi sanitària’ que viu el nostre món, fan seu el compromís signat el 20 d’octubre de 2019 pels participants del Sínode Pan Amazònic a les Catacumbes de Domitila i mostra la seua comunió amb el papa Francesc i la seua lluita constant per la preservació del planeta.
Per això i en deu punts, els firmants exposen unes mesures a seguir per tal d’evitar el deteriorament de la Terra:
En primer lloc el document destaca la necessitat d’assumir ‘davant l’amenaça extrema d’escalfament global i l’esgotament dels recursos naturals, el compromís de defensar la Casa Comuna del planeta’.
El segon punt d’aquest text constata ‘que no som els amos de la mare terra, sinó els seus fills’ i per això mateix no podem continuar degradant i agredint el medi ambient com fins ara.
En tercer lloc el document ens demana ‘promoure una ecologia integral’, que ajude a protegir la Terra i que evite la seua destrucció.
El quart punt posa l’accent en ‘acollir i renovar l’aliança de Déu amb tota la creació’, per a retornar a l’harmonia i a la comunió del Gènesi abans del pecat, quan els primers pares convivien harmònicament entre ells i amb els altres éssers vius.
En cinquè lloc, els firmants d’aquest manifest volen ‘renovar a les nostres Esglésies l’opció preferencial pels pobres i en particular els pobles indígenes’, per tal de ‘garantir-los el dret de ser protagonistes en l’Església i en la societat’.
En el punt sis se’ns exhorta a ‘caminar ecumènicament amb altres comunitats cristianes en l’anunci inculturat i alliberador  de l’Evangeli’.
El setè punt presenta la necessitat d’assumir ‘un estil de vida alegrement sobri, senzill, contemplatiu i solidari amb els que tenen poc o no res’ i també a esforçar-nos per a ‘reduir la producció de residus i l’ús de plàstics’, intentant optar ‘per energies renovables’ que facen un món més sostenible.
El huitè punt és una crida per a ‘posar-nos al costat dels qui són perseguits pel seu servei profètic de denúncia i reparació d’injustícies, de defensa de la terra i dels drets dels menuts’, i també acollir i donar suport ‘a les persones migrants’ i les qui ‘cerquen refugi o les que són objecte de tràfic o explotació’.
El punt nou d’aquest document ens demana que sapiguem ‘conrear veritables amistats amb els pobres, visitar les persones més senzilles, els malalts i els privats de llibertat, les persones sense treball, sense sostre o sense papers, defensant sempre la seua dignitat’.
Finalment el punt deu és una invitació a ‘animar les parròquies, congregacions religioses, entitats i grups, a concretar aquest compromís comunitari per posar en pràctica la crida urgent del papa Francesc a una conversió integral’.
Cal que recordem aquests dies la pregària per la nostra terra del papa Francesc:
Pare nostre que sou present en tot l’univers
i en la més petita de les vostres criatures,
vós que envolteu amb la vostra tendresa tot el que existeix,
vesseu en nosaltres la força del vostre amor
perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa.
Inundeu-nos de pau, perquè visquem
com a germans i germanes
sense fer mal a ningú.
Pare dels pobres
ajudeu-nos a rescatar els abandonats i oblidats d’aquesta terra
que tant valen als vostres ulls.
Guariu les nostres vides,
perquè siguem protectors del món i no pas depredadors,
perquè sembrem formosor
i no pas contaminació i destrucció.
Toqueu els cors
dels qui busquen només beneficis
a costa dels pobres i de la terra.
Ensenyeu-nos a descobrir el valor de cada cosa,
a contemplar admirats,
a reconèixer que estem profundament units
amb totes les criatures
en el nostre camí cap a la vostra llum infinita.
Gràcies perquè esteu amb nosaltres cada dia.
Encoratgeu-nos, si us plau, en la nostra lluita
per la justícia, l’amor i la pau.
Les signatures que encapçalen aquest document han estat, entre d’altres, les de Carles Armengol, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Emili Chalaux, president d’Acció dels Cristians contra la Tortura, Pere Fàbregues, president del Grup Sant Jordi, Eduard Ibàñez, president de la Fundació Catalunya Religió i director de Justícia i Pau de Barcelona i també els abats i abadesses de Catalunya i altres religiosos i religioses, a més d’organitzacions com Mans Unides i Acció Catòlica Obrera entre més entitats.
Tant de bo prenguem consciència, com ens demana el papa Francesc, de la necessitat de cuidar i preservar la natura per evitar la destrucció del planeta.
JOSEP MIQUEL BAUSSET

(VILAWEB/ONTINYENT, 16/05/2020)