GRUP DE PROMOCIÓ I DEFENSA DELS DRETS HUMANS I DELS DRETS DELS POBLES - ESGLÉSIA I PAÍS

Informació d'entitats compromoses amb la fe i el país: Grup Sant Jordi de promoció i defensa dels Drets Humans, Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat...

dimarts, 20 d’abril del 2021

PER L´ÚS DEL VALENCIÀ EN L´ESGLÉSIA

El Manifest del Grup Cristià del Dissabte

Per Josep Miquel Bausset

Aquests dies, (56 anys després del manifest de 1965 signat per més de 20.000 valencians), el Grup Cristià del Dissabte ha donat a conèixer un nou Manifest per reivindicar la llengua a l’Església del País Valencià. Aquest Manifest demana als bisbes valencians, un dret tan bàsic com poder celebrar la nostra fe en la nostra llengua.

El Manifest, promogut pel Grup Cristià del Dissabte, ens recorda que el 1756 l’arquebisbe de València, Andrés Mayoral, prohibí l’ús del català a l’Església i per això, des d’aleshores “no podem parlar amb Déu amb la llengua dels nostres pares”. Per això, “fa 265 anys d’una anomalia esquizofrènica que ens obliga a deixar la llengua per parlar amb Déu”. 

El Manifest recorda el Vaticà II, un esdeveniment que obrí “una esperança d’introduir l’ús del valencià a la litúrgia”, per mitjà de la Constitució Sacrosanctum Concillium, un text que els bisbes valencians han ignorat. han portat . 

El Manifest del Grup Cristià del Dissabte, amb aquests cinc punts, demana:

1. Que siguen editats els llibres litúrgics, catecismes i altres textos, en valencià segons les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

2. Que s’introduïsquen als seminaris i casses de formació religioses, cursets per a coneixement de la història, cultura i llengua valencianes.

3. Que es promoga l’aprenentatge del valencià per a l’adquisició de la competència lingüística  per a tots els preveres de les diòcesis valencianes.

4. Que els bisbes valencians facen una pastoral col·lectiva per a promulgar, en un temps prudencial, celebrar almenys una Eucaristia en valencià en cada parròquia i altres llocs de culte de les comarques valencianoparlants, els diumenges i festes.

5. Que els bisbes facen suggeriment a les comarques castellanoparlants, com a signe d’unió o pertinença d’utilitzar el valencià en alguna pregària, cant o monició.

Demanar el català a l’Església Valenciana, (un fet tan natural que no hauríem de fer si els bisbes estimaren la nostra llengua), ens manté en comunió amb la fidelitat dels mossens Miguel Díaz, Vicent Faus, Francesc Gil, Vicent Micó, Vicent Ribes, José Enrique Sala, Antoni Sanchis i Vicent Sorribes, preveres capdavanters en la defensa de la llengua a la litúrgia, amb el jesuïta Francesc de Borja Banyuls i amb els laics Cristòfor Aguado, Andreu Alfaro, Francesc Burguera, Martí Domínguez, Francesc Ferrer Pastor, Robert Moròder, Nicolau Primitiu, Joan Reglà, Matilde Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor o Vicent Ventura, que ja ens han deixat. 


Aquest nou manifest, adreçat als nostres bisbes, està obert perquè milers i milers de valencians el puguem signar, per demanar que Pentecostès arribe a la nostra Església i d’una vegada per totes l’Església valenciana utilitze nostra llengua, per passar així d’una Església colonitzadora a una Església inculturada i encarnada en la realitat del poble que serveix. I és que a la catedral de València, ni el dia de Sant Vicent Ferrer la missa, presidida per l’arquebisbe Cañizares va ser tota en català. L’arquebisbe de València només va dir en la llengua de Sant Vicent: En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i la introducció, la col·lecta i la introducció i la conclusió a les pregàries dels fidels. Per part de l’arquebisbe, la resta de la missa va ser tot en castellà: el Credo, el prefaci i la pregària eucarística, el parenostre, la postcomunió i la benedicció final. Sí que es van proclamar en català les lectures i el salm i l’Evangeli, molt ben llegit pel capellà que també llegí molt bé les pregàries dels fidels. Com també va ser en valencià l’homilia que va fer un dominic, que tot i no haver nascut al País Valencià, la va fer en la nostra llengua. Per això fa falta, i molt, que demanem la nostra llengua a l’Església, reduïda fins a l’anècdota, fins i tot el dia de Sant Vicent Ferrer. 

És preocupant l’animadversió de la majoria del clergat valencià per la nostra llengua. Per això aquest odi pel català, quan molts dels preveres són valencianoparlants, és digne de ser psicoanalitzat. Els capellans catalanoparlants que celebren la missa en castellà, haurien d’aprendre i imitar l’esforç d0un capellà llatinoamericà que, a Albalat de la Ribera celebrava la missa en llengua pròpia. 

Ara és important que molts valencians (cristians, agnòstics i fins ateus), signem aquest manifest en defensa de la nostra llengua, ja que quantes més adhesions tinga aquest document, més força tindrem per demanar als nostres bisbes el valencià a l’Església. Podeu signar-lo a aquesta web.


dimarts, 6 d’abril del 2021

EMPRESONATS I EXILIATS AHIR, AVUI I SEMPRE

Tinc a les mans un nou llibre que mereix que en parlem i sobretot que ens faci reflexionar. He deixat ben clar mantes vegades, i n’estic convençut, que cal distingir entre lleis i justícia, perquè moltíssimes lleis han estat derogades per injustes al llarg de la història.

Però també és cert que qui n’ha patit les conseqüències ves-li a explicar ous a vendre, perquè mai, o quasi mai, la societat ha restituït degudament el mal que els ha fet. Disculpes, bones paraules, copets a l’espatlla i ni tant sols, en molts casos, rectificar la mala llei aplicada.

I això ve de lluny i pel que sembla va per llarg. No n’aprenem, o el que és pitjor, no se’n vol aprendre, sobretot si el vent bufa a favor de qui té la paella pel mànec. Qui diu paella diu jutges, fiscals, i altres companys de viatge, quan aquests són amics dels que tenen el mànec del poder.

Dic que ve de lluny i així ens ho demostra el breu, però intens, llibre de Jordi Cervera i Valls, “Els empresonats i exiliats de la Bíblia”, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

A la presentació ja ens diu que LA BÍBLIA ÉS UN LLIBRE SENSE DATA DE CADUCITAT. Cert, i queda ben demostrat en les històries recollides en el llibre i l’actualitat del moment a casa nostra. Més clar l’aigua.

Capítols breus i concisos. Si no fos per la temàtica diria que divertits, que tampoc és la paraula, diré atractius i en molts casos trepidants. Us en faig un resum:

Josep, de la presó a governar el país.

Moisés, l’exiliat que alliberarà el poble.

Elies, un exili que confirmarà la missió.

Amós, exiliat per denunciar el sistema.

Joan Baptista, presó i execució per criticar l’autoritat reial.

Jesús, detingut i torturat, jutjat i executat a correcuita.

Pere i Joan, detinguts per accions i discursos agitadors.

Pere, empresonat de nou per satisfer l’opinió pública.

Pau a Cesarea: dos anys de presó esperant el judici.

Pau a Roma: dos anys de llibertat vigilada.

Joan, encoratjant des de l’exili.

Tots aquests textos són exposats com a biblista i gran coneixedor, o sigui ben explicats de forma entenedora, sense perdre fidelitat als originals.

El llibre acaba amb dos breus capítols de tres o quatre pàgines, un “Els empresonats de la Bíblia” i l’altre “Els exiliats de la Bíblia”, on ens demostra que les causes seran sempre conflictes amb l’autoritat.

Per sort ens recorda: “El cas dels seguidors de Jesús també és digne de mencionar, perquè els seus empresonaments i alliberaments despertaran l’interès popular”. Ja sé que uns diran que eren altres èpoques, van ser casos extrems, avui és diferent, tenim democràcia... que els ho expliquin als empresonats i exiliats i a les seves famílies, tot mirant-los als ulls.

Per més que l’autor hagi fet un llibre per a tots els temps, no serà sobrer que en fem una lectura actual i una reflexió honesta. Si ho voleu traieu-ne els partidismes i aneu al moll de l’os i, sense amagar el cap sota l’ala de la comoditat, admetem que pensar diferent de l’estatus imperant, sigui on sigui, també a casa nostra, es paga car i la justícia gira el rostre cap una altra banda, dient que segueix portant tapats els ulls per ser més recte, però fent els malabarismes que calguin per protegir més i millor els privilegis, que no pas la veritat. Tant de bo aquesta lectura ens ajudi a aprofundir en com és possible que el temps i les experiències viscudes no ens ensenyin a creure més en la llibertat i menys en el domini d’uns sobre els altres, només pel fet de que pensin diferent i ho diguin.

No vull deixar de dir-vos que l’autor, endemés de ser un reconegut biblista, és també un col·laborador en tasques d’ajuda a les presons. Quedi clar que sap de què parla. Afegeixo que deu ser un bon pedagog perquè ens regala una lectura àgil i fins hi tot amena, cosa que sempre és d’agrair.

Segur que no en quedareu decebuts i entendreu més fàcilment que ens cal trobar nous camins per fer que els Drets Humans, dels que tant se’n parla, obrin presons i tornin gent a casa seva, aquí i arreu. Ahir, ara i sempre.

Pere Fàbregues i Morlà

President Grup Sant Jordi

Març 2021

 

 






https://www.claret.cat/ca/llibre/ELS-EMPRESONATS-I-EXILIATS-DE-LA-BIBLIA-849191145

Trobareu més informació a:

·       Vídeo de presentació:

https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/03/els-empresonats-i-exiliats-de-la-biblia.html

·       Tramès el llibre "Els empresonats i exiliats de la Bíblia" al nostres presos i exiliats polítics

https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/03/trames-el-llibre-els-empresonats-i.html

·       Ressenya de Pere Fàbregues:

https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/04/empresonats-i-exiliats-ahir-avui-i.html

·       Els empresonats i exiliats de la Bíblia, ressenya de Josep Miquel Bausset:

https://castellonoticies.com/els-empresonats-i-exiliats-de-la-biblia-per-josep-miquel-bausset/