El moviment de l’ànima: el prec i l’empara

Aquesta jornada del grup Sant Jordi està dedicada a reflexionar sobre la situació humana més radical. No som deus, i per això demanem, i preguem, i esperem. Però tampoc som blocs freds de marbre, i per això podem ajudar-nos els uns als altres, i emparar als que més ho necessiten. De vegades sembla com si la societat actual, fascinada pel flux incessant de les pantalles, estigui a punt d’oblidar una cosa i l’altra (Josep Maria Esquirol).

Programa i horari de la jornada 

09:00 Inscripció i acolliment.

09:30 Inauguració de la Jornada

• Benvinguda a càrrec de Pere Fàbregues, president del Grup Sant Jordi  
• Inauguració oficial de la Jornada. 

10:00 Motivacions i sentit de la jornada, per part de Carles Armengol, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. 

10:15 Homenatge al president del Grup Sant Jordi, Josep Vaquer, i a la seva esposa, Mercè Guilemany, a càrrec del pare Josep Gendrau, franciscà, director espiritual de La Legió de Maria de Barcelona.

10:30 Primera ponència titulada “Conversió a la misericòrdia. Per no tornar a la normalitat”, 

a càrrec de Peio Sánchez, rector de la Parròquia Santa Anna de Barcelona, promotor de l’Hospital de Campanya. 

Expert en cinema espiritual, és el director de la Mostra de Cinema Espiritual. Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya. Membre de la Comunitat Adsis. 

• Ponencia en castellà
• Serà presentat per la religiosa i escriptora Viqui Molins, que treballa al  Raval.

11:30 Pausa. Café. 

12:00 Segona ponència titulada “L’experiència de l’amenaça”, 

a càrrec de Marion Muller-Colard, escriptora i teòloga protestant, francesa. Doctora en Teologia per la Facultat de Teologia d’Estrasburg. 

S’ha dedicat a la mediació penal i actualment és membre del Comitè Consultiu d’Ètica per a les Ciències de la Vida i de la Salut. El seu darrer llibre editat en català és “L’altre Déu. El plany, l’amenaça i la gràcia” i ha estat guardonat amb el premi Abat Marcet que atorga la Lliga. 

• Ponència en francès. La interpretació consecutiva de la ponència al català anirà a càrrec de Meritxell Joan, doctora en estudis literaris, lingüístics i culturals. 
• Serà presentada per Mar Galceran, coordinadora tècnica del Lloc de la Dona.
  

13:15 Diàleg obert moderat per Laura Mor, directora de CatalunyaReligió.

14:15 Resum de la Jornada a càrrec de Pau Matheu, doctor en Filosofia, membre del Consell de Laics dels Caputxins de Catalunya.

14:30 Dinar.

---------

 Lloc: Hotel Alimara (carrer Berruguete, 126 Barcelona) 

 Al costat del Passeig de la Vall d’Hebron

 Metro: línia 3 (verda), estació Mundet

 Bus: 27, 60, 76, H4

 Per Ronda de Dalt: sortida Vall d’Hebron/Montbau

 Enllaç Google maps: https://goo.gl/maps/dFy1KLbcKX62

 Es disposarà de servei de guarderia infantil gratuïta durant la jornada, excepte durant el dinar (cal indicar el nombre de nens i nenes que requeriran aquest servei en el moment de la inscripció).

 Inscripció: És imprescindible inscriure’s. Per qüestions d’aforament limitat per la COVID-19, s’admetran les inscripcions fins al límit que ens indiqui l’hotel per a la sala i per al dinar. La inscripció es tancarà el 8 de novembre.

 La inscripció és telemàtica, clicant aquí:

O copiant en el navegador en el web l’adreça https://ja.cat/iu9cc

Cal emplenar tots els camps i al final clicar en el botó que diu [ENVIA]. Fins que no aparegui en una nova pantalla de l’ordinador “S’HA REGISTRAT LA VOSTRA RESPOSTA”, la inscripció NO ÉS EFECTIVA. 

En cas de tenir problemes per fer la inscripció podeu trucar a Marta Sala: Tf. 610 625 837.

 Contribució econòmica dels assistents:

La Jornada comporta una despesa econòmica molt elevada, per això demanem una aportació als participants, molt inferior al cost real de la Jornada. Per exemple, els qui es quedin a dinar el seu cost real és superior a l’aportació.

Las aportacions s’han de fer mitjançant una transferència prèvia al compte Grup Sant Jordi:  ES15 0081 7011 1200 0253 8556 (fins al 10 de novembre). 

Opcions: 

 Inscripció i dinar a l’Hotel: aportació de 30 euros.

 Inscripció sense dinar: aportació de 15 euros.

 Només dinar per a nens i nenes: aportació de 5 euros.

La inscripció inclou la documentació, l’esmorzar, l’ús de la sala, etc. 

Lliurament del premi Abat Marcet: divendres 12 de novembre

 Lliurament del

premi: divendres 12 de novemre

 Divendres 12 de novembre a l’Ateneu Barcelonès 

Sala Verdaguer, planta baixa del carrer Canuda núm. 6 de Barcelona. A dos quart de set del vespre.

Accedeix al veredicte aquí 

Atorgat el premi Abat Marcet de llibre religiós en llengua catalana, en la seva 2a edició

• Una obra divulgativa i oportuna d’un biblista català i un potent i atrevit assaig d’una teòloga protestant francesa, seran els llibres guardonats.
• ‘L'altre Déu. El plany, l'amenaça i la gràcia’, de Marion Muller-Colard i ‘Els exiliats i empresonats de la Bíblia’, de Jordi Cervera premis abat Marcet en la seva segona edició.

El jurat del Premi Abat Marcet, del llibre religiós en llengua catalana, en la seva segona edició, ha resolt atorgar-lo ex-aequo a dos llibres, molt diferents amb valors i lectures ben distintes:

Els exiliats i empresonats de la Bíblia, de Jordi Cervera, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021.

L'altre Déu. El plany, l'amenaça i la gràcia, de Marion Muller-Colard, traducció del francès d'Adrià Pujol Cruells, editat per Fragmenta Editorial, 2020.

L’obra de Jordi Cervera ens fa veure que la Bíblia és un llibre sense data de caducitat i pot ser recordat amb paraules actuals. És un llibre breu i àgil que, en petites píndoles sobre personatges i fets bíblics, ensenya com la Bíblia despulla hipocresies, proclama injustícies, desvetlla consciències i assenyala amb el dit l’arbitrarietat dels poderosos. No es pot amagar la oportunitat i l’actualitat de tractar aquest temes.

L’assaig de Marion Muller-Colard és atrevit i trencador, innovador en la recerca teològica. Des del llibre de Job ens proposa una reflexió potent sobre la vida quotidiana que ens sacseja i interpel·la, des dels conceptes de plany, amenaça i gràcia, per tractar-hi la lluita contra la injustícia, contra el mal, contra el dolor, el patiment i la malaltia. Ens hi sentim reconeguts perquè està escrit des de la vivència íntima de l'autora, amb una projecció molt interessant de la teologia sobre la psicologia i la condició humana, i ens fa pensar sobre ‘un altre Déu’ com a font de vida, de lluita i d'esperança. Està molt ben escrit, en primera persona, amb un estil directe i clar, i molt ben traduït al català.

Finalistes i menció especial

El jurat es felicita per la quantitat, la qualitat i la diversitat d’obres que compleixen els requisits de la convocatòria, de les que en va seleccionar 30 per a un examen més acurat, resultant totes elles ben remarcables.

Amb tot, a banda del dos guardonats, s’ha volgut fer menció d’un tercer llibre:

Hal·lelu-iah. Introducció a la litúrgia de les hores, d’Hilari Raguer, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019.

Se’n fa menció per tractar-se d’un dels llibres més interessants del P. Hilari amb el qual aquest monjo de Montserrat, que morí l’1 d’octubre de 2020, presenta una introducció a la Litúrgia de les Hores i amb una gran pedagogia, ens proposa endinsar-nos-hi i unir-nos a aquesta forma de pregar la Paraula que Déu continua adreçant avui al seu poble.

Acte de lliurament

El lliurament dels guardons als autors premiats es farà en el transcurs d’un acte previst per al divendres dia 12 de novembre de 2021, al vespre. Properament en donarem més detalls.

El Jurat

En aquesta edició el jurat ha estat format per les següents persones:

­        Sílvia Coll-Vinent,  filòloga catalana i professora de la facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull;

­        Pere Fàbregues, llibreter i articulista;

­        Josep Miquel Bausset OSB, monjo de Montserrat, articulista i Conseller de la Lliga;

­        Carles Armengol, pedagog i president de la Lliga; i

­        Jordi de Nadal, expert en art, membre de la Lliga, que ha actuat com a secretari.

El Premi Abat Marcet

El Premi Abat Marcet vol identificar i difondre el llibre de temàtica religiosa publicat en català. Amb aquesta iniciativa, la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat vol ser útil per enfortir la presència del fet religiós en el si de la nostra cultura i de la nostra comunitat nacional i impulsar la presència de la llengua catalana en l’edició del llibre religiós. El premi vol honorar també la important obra cultural i religiosa de qui fou abat de Montserrat, Antoni Maria Marcet.    

La Lliga agraeix la col·laboració de la llibreria Claret i dels altres corresponsals  en la identificació i proposta d’obres per al premi. En aquesta edició han participat obres publicades en primera edició entre el 27 d’abril, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, de 2019 i el 27 d’abril de 2021.

Barcelona, 30 de setembre de 2021

Festivitat de Sant Jeroni, patró dels llibreters, biblistes i traductors.

Missa de l'11 de setembre 2021: homilia del P. Josep Miquel Bausset

INTRODUCCIÓ

La pau sigui amb vosaltres.

Germans i germanes, avui recordem en aquesta missa, els patriotes catalans que van morir per defensar les llibertats nacionals de Catalunya i també els membres de la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat que han mort i encara, tots els qui ens han deixat degut a la pandèmia que estem patint.

En aquesta Eucaristia commemorem el 135è aniversari de la primera missa, l’11 de setembre de 1886, en memòria dels patriotes catalans. Aquella missa celebrada aquí mateix, a Santa Maria del Mar, on el governador civil va prohibir que el canonge de Vic, Jaume Collell, fes l’homilia, va ser el primer acte formal de l’11 de setembre després del 1714. I avui, fidels a aquesta tradició més que centenària, tornem de nou a aquesta sagrada nau, després que l’any passat, degut a les mesures sanitàries, haguéssim de celebrar l’Eucaristia de manera quasi privada a Montserrat.

HOMILIA

A més del 135è aniversari de la missa a Santa Maria del Mar l’11 de setembre de 1886, aquest any també celebrem quatre aniversaris més: per una part, els 1.050 anys del naixement de l’abat Oliba, pare de la pàtria, fundador de Montserrat i promotor de la “Pau i Treva” i els 975 anys de la seva mort; per l’altra, els 175 anys del naixement del bisbe Torras i Bages, autor de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat; en tercer lloc, els 75 anys de la mort de l’abat de Montserrat, Antoni Mª Marcet i finalment, els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides. 

En aquesta Diada Nacional de Catalunya ens fa bé de recordar aquestes paraules del bisbe Pere Casaldàliga: “L’Evangeli és un foc que a hom li crema la tranquil·litat”. Perquè “no es pot ser cristià i suportar la injustícia amb la boca closa. Jesús diu a l’Evangeli que ell ens jutjarà pel que nosaltres haurem fet amb els nostres germans més pobres i oprimits”. 

I és que l’Evangeli, (i d’una manera més concreta, les Benaurances) no és un text neutre, asèptic o políticament correcte. L’Evangeli és un camí de llibertat i d’alliberament. Per això quan la policia brasilera va escorcollar la casa del bisbe Pere i s’emportaren alguns llibres seus, el bisbe Pere digué: “Però s’han descuidat d’endur-se el llibre més revolucionari que hi tinc: l’Evangeli”. 

L’Església, com ho va ser el bisbe Pere, ha de dir les coses pel seu nom, amb valentia. I d’això en tenim uns exemples recents en tants testimonis de l’Evangeli. Fa unes setmanes, l’Església de Managua demanava l’immediat alliberament dels líders opositors (Religión Digital, 8 de juliol de 2.021). I uns bisbes asiàtics lamentaven la mort del jesuïta Stan Swamy, un home innocent, empresonat durant més de 200 dies per defensar els drets de les minories (Religión Digital, 8 de juliol de 2.021). També Justícia i Pau de la diòcesi de Managua, demanava la immediata restitució dels drets civils dels detinguts injustament: “Com a cristians demanem el respecte a la voluntat dels ciutadans, el respecte als drets humans, de tots els nicaragüencs i dels detinguts injustament” (Religión Digital, 8 de juliol de 2.021). 

I la conferència cubana de Religiosos demanava recentment “la fi del procediment penal per als detinguts l’11 de juliol” (Religión Digital, 4 d’agost de 2.021).

El bisbe Roque Paloschi afirmava: “Tenim l’estat brasiler atacant els drets dels pobles originaris”. I l’arquebisbe de Porto Velho denunciava l’estat brasiler, que “promou la violació dels drets, començant pel president de la república” (Religión Digital, 10 d’agost de 2.021). El bisbe emèrit d’Altamira (Brasil), Erwin Kräutler, feia referència als milers de persones que al carrer exigeixen la destitució de Bolsonaro, tot fent una crida a la resistència contra el president brasiler. 

Finalment l’arquebisbe de Lima, Carlos Castillo, amb motiu del bicentenari de la independència del Perú, deia a l’homilia: “Volem honorar en aquesta missa la memòria de tots els nostres morts peruans. El sentit solidari de la fe ens convida a una enorme creativitat social i política”. L’arquebisbe Castillo, que demanava “unitat davant l’adversitat” per així aconseguir “punts d’acords els més amplis possibles”, deia també: “Cap entitat política no pot substituir la voluntat ciutadana, sinó que està obligada a servir-la amb fidelitat” (Religión Digital, 28 d’agost de 2.021)    

Les Benaurances, si no les llegim des de la rutina, mai no són neutres ni asèptiques, ni políticament correctes, ja que capgiren la nostra escala de valors. Amb les Benaurances deixa d’estar en primera línia la violència, la riquesa i el prestigi, que queden substituïts per la pau, la bondat i la humilitat. Per això com a cristians no podem viure només amb el Decàleg, escrit en unes taules de pedra, sinó amb les Benaurances, escrites en el nostre cor.

Com deia el bisbe Desmond Tutú, “Si ets neutral en situació d’injustícia, has escollit el costat de l’opressor”. També ho deia el papa Francesc el 5 de juliol de 2014: “Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides”. Per això les Benaurances són una aposta per posar-se al costat dels qui Jesús anomena feliços, com els perseguits a causa de la justícia. 

Permeteu-me que acabi aquesta homilia amb les paraules del papa, en una entrevista recent que li van fer: “No sé si Espanya està totalment reconciliada amb la seva pròpia història. I si no ho està, ho ha de fer”. Amb aquestes paraules, el sant pare demostra conèixer la diversitat de nacions que hi ha a l’estat, i insta Espanya a assumir la seva pròpia història. 

Germanes i germans, les Benaurances ens treuen de la neutralitat i ens conviden al compromís amb tots aquells que encara avui són perseguits per causa de la justícia. 

El bisbe Pere Casaldàliga, en la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, que ell va escriure, pregava així a Santa Maria: “Noia de Natzaret, deslliureu la vostra Catalunya del materialisme consumista i del benestar insolidari; arrenqueu-nos de la neutralitat, impossible en aquest món d’explotats i d’explotadors, i forceu l’Església Catalana a optar, com Jesús, per la convivència i per l’acció a favor dels pobres de la Terra que són els únics hereus del Cel”. Per això l’arquebisbe de Lima acabava la seva homilia així: “La fe ens convida a somiar junts. Deixem-nos inspirar pels millors anhels del poble senzill”.

COMIAT

Germans i germanes, posem el present i el futur del nostre país en mans de la Mare de Déu de Montserrat. Que ella, mare sol·lícita i amatent, il·lumini la catalana terra perquè mai “no es desfaci aquest poble català” que ella espiritualment engendrà i aconsegueixi “per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua”. 

Crònica a Catalunya Religió.

«Una casa per a tothom? Renovant l’oikos de Déu» Temps de la Creació!

 

El proper 3 d’octubre la família ecumènica s’aplega a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona amb el lema «Una casa per a tothom? Renovant l’oikos de Déu»

Cada any, de l’1 de setembre al 4 d’octubre, els cristians d’arreu del món estem cridats a aprofundir la nostra relació amb el Creador, amb tots els nostres germans i amb tota la creació, és l’anomenat «Temps de la Creació». El lema d’enguany: «Una casa per a tothom? Renovant l’oikos de Déu» ens vol fer adonar que hem oblidat que vivim a la casa de Déu, a l’oikos, que formem part de la seva llar, que som la seva família, la seva comunitat estimada.

Diversos líders espirituals, entre ells el papa Francesc, ens conviden a celebrar aquest temps recordant-nos que «el clam de la Terra i el clam dels pobres són cada cop més greus i alarmants i requereixen una acció decisiva i urgent per transformar aquesta crisi en una oportunitat».

Per aquest motiu, la Xarxa Laudato Si’, formada per diverses entitats catòliques, conjuntament amb diverses esglésies i comunitats cristianes evangèliques i ortodoxes, us animem a participar d’aquesta vetlla ecumènica que tindrà lloc el 3 d’octubre a les 18 h a la Basílica de la Sagrada Família. És un acte obert, però per participar-hi cal inscriure’s prèviament, del 13 al 19 de setembre, a través d’aquest enllaç.

L’acte també es podrà seguir en directe a través del web sagradafamilia.org i a esglesia.barcelona/en-directe.

Per mitjà d’aquesta celebració, en el marc incomparable de la Sagrada Família, en què fins i tot la pedra parla de l’oikos de Déu, la família cristiana ecumènica vol dirigir la seva pregària al Creador i alhora convidar a cada llar i a tota la societat a redefinir els sistemes polítics, socials i econòmics cap a economies de vida justes i sostenibles, que respectin els límits ecològics que garanteixen la vida de la nostra casa comuna.

El Temps de la Creació

Aquest temps, que s’inicia l’1 de setembre, Jornada Mundial de Pregària per la Creació, i acaba el 4 d’octubre, festivitat de Sant Francesc d’Assís, patró de l’ecologia, els 2,2 bilions de cristians del món estan cridats a donar gràcies a Déu i a lloar-lo pels seus dons, a reflexionar sobre el seu estil de vida, a demanar perdó per malmetre la creació i no saber compartir-la com a germans, i a participar en accions que ajudin a revertir aquesta situació.

Aquest temps de celebració-acció s’inicià l’any 1989 quan el Patriarca Ecumènic Dimitrios I, de l’Església Ortodoxa Oriental , va proclamar el dia 1 de setembre com el dia de la Jornada Mundial de Pregària per la Creació. L’any 2001 altres grans Esglésies Europees Cristianes el van seguir, i el papa Francesc també el va adoptar per a l’Església Catòlica l’any 2015, any en què va publicar l’encíclica Laudato si’ que fa una crida a tota la humanitat a la conversió ecològica integral per donar resposta al «clam de la Terra i al clam dels pobres».

A mesura que la necessitat urgent de resoldre la crisi ambiental continua creixent les esglésies cristianes han començat a celebrar el Temps de la Creació.

«Una casa per a tothom? Renovant l’oikos de Déu»

Cada any el Comitè Directiu Ecumènic del Temps de la Creació, en nom de la xarxa ecumènica, convida a tots els cristians a unir-se per pregar i actuar plegats al voltant d’un propòsit comú. Enguany amb un lema que vol subratllar que la Terra és la llar comuna de totes les criatures que l’habiten formant una comunitat terrenal, la comunitat estimada de Déu, una comunitat que s’expressa amb la paraula grega: oikos.

Oikos és l’arrel de la paraula oikoumene, o ecumènic, ecumènica (comú – comuna), la de la paraula oikologia (ecologia), la paraula que descriu les relacions entre humans, animals, plantes, organismes no sensibles i minerals, cada un dels quals juga un paper vital en el manteniment de l’equilibri d’aquesta estimada comunitat, i també la de la paraula oikonomia que designa les relacions econòmiques.

Durant segles, els éssers humans (anthropoi) hem ordenat les nostres vides i economies d’acord amb la lògica dels mercats més que amb les limitacions de la Terra. L’actual explotació de la terra, de les plantes, dels animals i dels minerals amb finalitats de lucre, ofereix com a resultat la pèrdua d’hàbitats que allotgen a milions d’espècies, inclosos els éssers humans. El Temps de la Creació està orientat a trobar les respostes i els camins per construir economies de vida verdes i sistemes polítics justos que sustentin la vida del planeta i de les persones.

Missa en la Diada Nacional de Catalunya 11 de setembre de 2021

Missa en la Diada Nacional de Catalunya 11 de setembre de 2021 - 10 h del matí Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Donant continuïtat a una tradició iniciada el 1886, ara fa 135 anys, la Lliga promou una missa en la Diada Nacional de Catalunya, en sufragi i acció de gràcies pel defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya.

Enguany recuperem l’espai habitual d’aquesta convocatòria, la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, tot i que amb un aforament controla i limitat al 70% de la capacitat del temple. Caldrà portar mascareta i distribuir-se per tot el temple respectant les distàncies de seguretat. 

lalliga.cat@gmail.com

XARXA LAUDATO SI’ | Campanya ‘La conversió ecològica és possible’ (3)

 

Del primer de setembre al 4 d'octubre és Temps de la Creació

 Materials per celebrar el Temps de la creació  http://www.justiciaipau.org/ecoparroquies/temps-de-la-creacio/

Celebració Temps de la Creació 2021: Una casa per a tothom? Renovant l'Oikos de Déu

 El Grup Sant Jordi i la Lliga espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, com a entitats membres de la Xarxa Laudato si', us conviden a la celebració ecumènica del Temps de la Creació:

Diumenge, 3 d'octubre de 2021 a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

Des de novembre de 2017

 

La conversió ecològica és possible

Una vintena d’entitats eclesials llacen el proper dimarts 1 de juny a les 18 h una campanya conjunta amb el lema ‘La conversió ecològica és possible’. S’han agrupat sota el nom de Xarxa Laudato si’ i fa mesos que treballen de forma coordinada. Amb aquesta campanya de sensibilització assenyalen bones pràctiques vinculades amb l’encíclica
Laudato si’ i a favor d’una ecologia integral.

El llançament de la campanya es podrà seguir per internet i coincideix amb la celebració internacional de la Setmana Laudato si’ 2021 i la cloenda de l’any-aniversari especial dedicat a l’encíclica del papa Francesc. En l’acte participarà Teobaldo Vinciguerra, membre del Dicasteri per al servei del Desenvolupament Humà Integral de la Santa Seu, i Maria Bargalló, vicepresidenta de Justícia i Pau Barcelona.

Vinciguerra presentarà la Plataforma d’iniciatives Laudato si’ del Dicasteri i el Pla plurianual per fer que totes les comunitats siguin totalment sostenibles. I Bargalló explicarà els objectius i continguts de la campanya, així com la tasca que s’està realitzant des de la Xarxa Laudato si’ per impulsar la conversió ecològica integral a casa nostra.

7 vídeos per a 7 objectius

La campanya ‘La conversió ecològica és possible’ es desplegarà en set vídeos que responen als 7 Objectius Laudato si’ establerts pel Dicasteri pel Desenvolupament Humà Integral:

1.      Respondre al clam de la Terra

2.      Respondre al clam dels pobres

3.      Promoure una economia ecosolidària

4.      Adoptar estils de vida senzilla

5.      Impulsar l’educació per a l’ecologia integral

6.      Aprofundir en l’espiritualitat ecològica

7.      Insistir en el compromís comunitari i la participació activa en la cura de la creació.

Els vídeos, de format breu i estil informatiu, serviran per il·lustrar que la transformació a favor de l’ecologia integral és possible, real i concreta. I també per animar a totes les comunitats i entitats d’Església a continuar fent passes en aquest sentit. Es difondran per xarxes socials a raó d’un vídeo per mes des de l’1 de juny fins a final d’any. La productora Animaset s'ha encarregat de la realització de la campanya.

‘Sabem que les coses poden canviar’

La Setmana Laudato si’ 2021, impulsada pel papa Francesc, va començar diumenge 16 de maig i té com a lema ‘Sabem que les coses poden canviar’. És un temps per donar a conèixer la multitud d’iniciatives de les comunitats eclesials d’arreu del món  per avançar en el camí cap a la conversió ecològica integral.

L’acte i la campanya renoven la crida al compromís per a una ecologia integral de tota l’Església Catalana, que el maig de l’any passat van signar 1.500 persones i 150 entitats. Les entitats adherides a la Xarxa Laudato si’, la majoria de l’arxidiòcesi de Barcelona, volen ser l’altaveu d’una església portadora d’esperança en el món d’avui.

Són entitats membres de la Xarxa Laudato si’: Acció Catòlica General de Barcelona, Acció Catòlica Obrera, Bosco Global, Càritas Diocesana de Barcelona, Centesimus Annus Pro Pontifice - Grup de Barcelona, Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, Comunitat Carmelites Descalços de Barcelona, Delegació de Pastoral Social i Caritativa de Barcelona, Economy of Francesco, Entrecultures, Fundació Escoles Parroquials, Fundació Joan Maragall, Grup Sant Jordi, Justícia i Pau Barcelona, Lliga de la Mare de Déu de Montserrat, Mans Unides Barcelona, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona.

Enllaç al cartell de l’acte

La Lliga de Montserrat i el Grup Sant Jordi formen part de la Xarxa Laudato si'

 

PER L´ÚS DEL VALENCIÀ EN L´ESGLÉSIA

El Manifest del Grup Cristià del Dissabte

Per Josep Miquel Bausset

Aquests dies, (56 anys després del manifest de 1965 signat per més de 20.000 valencians), el Grup Cristià del Dissabte ha donat a conèixer un nou Manifest per reivindicar la llengua a l’Església del País Valencià. Aquest Manifest demana als bisbes valencians, un dret tan bàsic com poder celebrar la nostra fe en la nostra llengua.

El Manifest, promogut pel Grup Cristià del Dissabte, ens recorda que el 1756 l’arquebisbe de València, Andrés Mayoral, prohibí l’ús del català a l’Església i per això, des d’aleshores “no podem parlar amb Déu amb la llengua dels nostres pares”. Per això, “fa 265 anys d’una anomalia esquizofrènica que ens obliga a deixar la llengua per parlar amb Déu”. 

El Manifest recorda el Vaticà II, un esdeveniment que obrí “una esperança d’introduir l’ús del valencià a la litúrgia”, per mitjà de la Constitució Sacrosanctum Concillium, un text que els bisbes valencians han ignorat. han portat . 

El Manifest del Grup Cristià del Dissabte, amb aquests cinc punts, demana:

1. Que siguen editats els llibres litúrgics, catecismes i altres textos, en valencià segons les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

2. Que s’introduïsquen als seminaris i casses de formació religioses, cursets per a coneixement de la història, cultura i llengua valencianes.

3. Que es promoga l’aprenentatge del valencià per a l’adquisició de la competència lingüística  per a tots els preveres de les diòcesis valencianes.

4. Que els bisbes valencians facen una pastoral col·lectiva per a promulgar, en un temps prudencial, celebrar almenys una Eucaristia en valencià en cada parròquia i altres llocs de culte de les comarques valencianoparlants, els diumenges i festes.

5. Que els bisbes facen suggeriment a les comarques castellanoparlants, com a signe d’unió o pertinença d’utilitzar el valencià en alguna pregària, cant o monició.

Demanar el català a l’Església Valenciana, (un fet tan natural que no hauríem de fer si els bisbes estimaren la nostra llengua), ens manté en comunió amb la fidelitat dels mossens Miguel Díaz, Vicent Faus, Francesc Gil, Vicent Micó, Vicent Ribes, José Enrique Sala, Antoni Sanchis i Vicent Sorribes, preveres capdavanters en la defensa de la llengua a la litúrgia, amb el jesuïta Francesc de Borja Banyuls i amb els laics Cristòfor Aguado, Andreu Alfaro, Francesc Burguera, Martí Domínguez, Francesc Ferrer Pastor, Robert Moròder, Nicolau Primitiu, Joan Reglà, Matilde Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor o Vicent Ventura, que ja ens han deixat. 

Aquest nou manifest, adreçat als nostres bisbes, està obert perquè milers i milers de valencians el puguem signar, per demanar que Pentecostès arribe a la nostra Església i d’una vegada per totes l’Església valenciana utilitze nostra llengua, per passar així d’una Església colonitzadora a una Església inculturada i encarnada en la realitat del poble que serveix. I és que a la catedral de València, ni el dia de Sant Vicent Ferrer la missa, presidida per l’arquebisbe Cañizares va ser tota en català. L’arquebisbe de València només va dir en la llengua de Sant Vicent: En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i la introducció, la col·lecta i la introducció i la conclusió a les pregàries dels fidels. Per part de l’arquebisbe, la resta de la missa va ser tot en castellà: el Credo, el prefaci i la pregària eucarística, el parenostre, la postcomunió i la benedicció final. Sí que es van proclamar en català les lectures i el salm i l’Evangeli, molt ben llegit pel capellà que també llegí molt bé les pregàries dels fidels. Com també va ser en valencià l’homilia que va fer un dominic, que tot i no haver nascut al País Valencià, la va fer en la nostra llengua. Per això fa falta, i molt, que demanem la nostra llengua a l’Església, reduïda fins a l’anècdota, fins i tot el dia de Sant Vicent Ferrer. 

És preocupant l’animadversió de la majoria del clergat valencià per la nostra llengua. Per això aquest odi pel català, quan molts dels preveres són valencianoparlants, és digne de ser psicoanalitzat. Els capellans catalanoparlants que celebren la missa en castellà, haurien d’aprendre i imitar l’esforç d0un capellà llatinoamericà que, a Albalat de la Ribera celebrava la missa en llengua pròpia. 

Ara és important que molts valencians (cristians, agnòstics i fins ateus), signem aquest manifest en defensa de la nostra llengua, ja que quantes més adhesions tinga aquest document, més força tindrem per demanar als nostres bisbes el valencià a l’Església. Podeu signar-lo a aquesta web.

EMPRESONATS I EXILIATS AHIR, AVUI I SEMPRE

Tinc a les mans un nou llibre que mereix que en parlem i sobretot que ens faci reflexionar. He deixat ben clar mantes vegades, i n’estic convençut, que cal distingir entre lleis i justícia, perquè moltíssimes lleis han estat derogades per injustes al llarg de la història.

Però també és cert que qui n’ha patit les conseqüències ves-li a explicar ous a vendre, perquè mai, o quasi mai, la societat ha restituït degudament el mal que els ha fet. Disculpes, bones paraules, copets a l’espatlla i ni tant sols, en molts casos, rectificar la mala llei aplicada.

I això ve de lluny i pel que sembla va per llarg. No n’aprenem, o el que és pitjor, no se’n vol aprendre, sobretot si el vent bufa a favor de qui té la paella pel mànec. Qui diu paella diu jutges, fiscals, i altres companys de viatge, quan aquests són amics dels que tenen el mànec del poder.

Dic que ve de lluny i així ens ho demostra el breu, però intens, llibre de Jordi Cervera i Valls, “Els empresonats i exiliats de la Bíblia”, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

A la presentació ja ens diu que LA BÍBLIA ÉS UN LLIBRE SENSE DATA DE CADUCITAT. Cert, i queda ben demostrat en les històries recollides en el llibre i l’actualitat del moment a casa nostra. Més clar l’aigua.

Capítols breus i concisos. Si no fos per la temàtica diria que divertits, que tampoc és la paraula, diré atractius i en molts casos trepidants. Us en faig un resum:

Josep, de la presó a governar el país.

Moisés, l’exiliat que alliberarà el poble.

Elies, un exili que confirmarà la missió.

Amós, exiliat per denunciar el sistema.

Joan Baptista, presó i execució per criticar l’autoritat reial.

Jesús, detingut i torturat, jutjat i executat a correcuita.

Pere i Joan, detinguts per accions i discursos agitadors.

Pere, empresonat de nou per satisfer l’opinió pública.

Pau a Cesarea: dos anys de presó esperant el judici.

Pau a Roma: dos anys de llibertat vigilada.

Joan, encoratjant des de l’exili.

Tots aquests textos són exposats com a biblista i gran coneixedor, o sigui ben explicats de forma entenedora, sense perdre fidelitat als originals.

El llibre acaba amb dos breus capítols de tres o quatre pàgines, un “Els empresonats de la Bíblia” i l’altre “Els exiliats de la Bíblia”, on ens demostra que les causes seran sempre conflictes amb l’autoritat.

Per sort ens recorda: “El cas dels seguidors de Jesús també és digne de mencionar, perquè els seus empresonaments i alliberaments despertaran l’interès popular”. Ja sé que uns diran que eren altres èpoques, van ser casos extrems, avui és diferent, tenim democràcia... que els ho expliquin als empresonats i exiliats i a les seves famílies, tot mirant-los als ulls.

Per més que l’autor hagi fet un llibre per a tots els temps, no serà sobrer que en fem una lectura actual i una reflexió honesta. Si ho voleu traieu-ne els partidismes i aneu al moll de l’os i, sense amagar el cap sota l’ala de la comoditat, admetem que pensar diferent de l’estatus imperant, sigui on sigui, també a casa nostra, es paga car i la justícia gira el rostre cap una altra banda, dient que segueix portant tapats els ulls per ser més recte, però fent els malabarismes que calguin per protegir més i millor els privilegis, que no pas la veritat. Tant de bo aquesta lectura ens ajudi a aprofundir en com és possible que el temps i les experiències viscudes no ens ensenyin a creure més en la llibertat i menys en el domini d’uns sobre els altres, només pel fet de que pensin diferent i ho diguin.

No vull deixar de dir-vos que l’autor, endemés de ser un reconegut biblista, és també un col·laborador en tasques d’ajuda a les presons. Quedi clar que sap de què parla. Afegeixo que deu ser un bon pedagog perquè ens regala una lectura àgil i fins hi tot amena, cosa que sempre és d’agrair.

Segur que no en quedareu decebuts i entendreu més fàcilment que ens cal trobar nous camins per fer que els Drets Humans, dels que tant se’n parla, obrin presons i tornin gent a casa seva, aquí i arreu. Ahir, ara i sempre.

Pere Fàbregues i Morlà

President Grup Sant Jordi

Març 2021

 

 

https://www.claret.cat/ca/llibre/ELS-EMPRESONATS-I-EXILIATS-DE-LA-BIBLIA-849191145

Trobareu més informació a:

·       Vídeo de presentació:

https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/03/els-empresonats-i-exiliats-de-la-biblia.html

·       Tramès el llibre "Els empresonats i exiliats de la Bíblia" al nostres presos i exiliats polítics

https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/03/trames-el-llibre-els-empresonats-i.html

·       Ressenya de Pere Fàbregues:

https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/04/empresonats-i-exiliats-ahir-avui-i.html

·       Els empresonats i exiliats de la Bíblia, ressenya de Josep Miquel Bausset:

https://castellonoticies.com/els-empresonats-i-exiliats-de-la-biblia-per-josep-miquel-bausset/

Tramès el llibre "Els empresonats i exiliats de la Bíblia" al nostres presos i exiliats polítics

El Grup Sant Jordi has enviat el llibre "Els empresonats i exiliats de la Bíblia" de Fra Jordi Cervera al presos i exiliats polítics amb el següent missatge:

Benvolguts empresonats i exiliats polítics,

El llibre que teniu a les mans s'ha editat amb la clara intenció de donar suport a la lluita per la justícia i pels drets humans davant de la interpretació matussera de lleis ràncies i tendencioses. Una situació en la qual us heu vist atrapats, per fidelitat a la voluntat del nostre poble, i malauradament en patiu les conseqüències des de fa més de tres anys. Per tot plegat, el nostre Grup, fidel als seus orígens i a la motivació que va inspirar el bisbe Joan Carrera, hem col·laborat econòmicament en la seva edició. 

Hem demanat a l’autor que us en fes una dedicatòria personal perquè sentíssiu més a prop l’escalf d’ell i de una part important de la societat que sempre us té presents. Podreu comprovar que al final de la presentació l’autor us esmenta.

Confiem que aviat quedeu lliures d’aquest entrebanc i que la Pasqua, que ja és propera, sigui, més que un signe, una festa d’alliberament i triomf.

Farem tot el possible per la difusió del llibre, sempre per desvetllar consciències en favor de la vostra, i nostra, causa.

Ben cordialment,

Grup Sant Jordi de promoció i defensa dels drets humans.

Pere Fàbregues i Morlà

President

Març 2021

Sinopsi: 

https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/02/els-empresonats-i-exiliats-de-la-biblia.html

Vídeo de presentació:

https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/03/els-empresonats-i-exiliats-de-la-biblia.html

ELS EMPRESONATS I EXILIATS DE LA BÍBLIA (vídeo de presentació)

ELS EMPRESONATS I EXILIATS DE LA BÍBLIA

CERVERA I VALLS, JORDI

SINOPSI

La Bíblia és un llibre sense data de caducitat. Ho confirma l''àmbit religiós, el món cultural i la vida social. És un far que il·lumina les peripècies humanes de qualsevol època i de qualsevol poble, sobretot en temps agitats. La Bíblia despulla hipocresies, proclama injustícies, desvetlla consciències, assenyala amb el dit l''arbitrarietat dels poderosos. Però per damunt de tot, revela que tot forma part d''un misteriós projecte diví de plenitud, que s''imposa progressivament en la història humana. Per aquestes raons, expliquem les històries dels personatges bíblics que sofreixen empresonament i exili, perquè empatitzant amb les seves vicissituds il·luminem esperançadament les nostres.

Llibre editat amb la col·laboració del Grup Sant Jordi

https://www.claret.cat/ca/llibre/ELS-EMPRESONATS-I-EXILIATS-DE-LA-BIBLIA-849191145

Josep M Esquirol: Humà, més humà Una antropologia de la ferida infinita

 

Josep Maria Esquirol

Humà, més humà

Una antropologia de la ferida infinita

El filòsof i membre del Grup Sant Jordi acaba de publicar aquesta nova obra a QUADERNS CREMA:

Preguntes aparentment senzilles, com ara ¿què et passa?, ¿com et dius? o ¿d’on véns?, ens van acostant de mica en mica al centre més profund de la nostra ànima, allí on es descobreix la ferida originada per les quatre infinituds essencials: vida, mort, tu i món. No serem mai massa humans: si cap horitzó té sentit és el d’arribar a ser més humans. No es tracta, doncs, d’anar més enllà de l’humà, com va voler Nietzsche, sinó d’intensificar i d’aprofundir en el que és més humà. Josep Maria Esquirol ens ensenya com d’aquest solc en l’ésser humà n’emergeix l’acció més beneficiosa, que ens orienta i ens enforteix perquè sap ajuntar sense confondre la gravetat i la lleugeresa, el dia i la nit, el cel i la terra, el present i l’esperança… Humà, més humà és un assaig veritablement filosòfic, escrit amb un llenguatge tan entenedor i precís com evocador.  

Vídeos, ressenyes i entrevistes amb Josep M Esquirol sobre aquest llibre a: https://www.quadernscrema.com/cataleg/huma-mes-huma/

ELS EMPRESONATS I EXILIATS DE LA BÍBLIA

 ELS EMPRESONATS I EXILIATS DE LA BÍBLIA

CERVERA I VALLS, JORDI

SINOPSI

La Bíblia és un llibre sense data de caducitat. Ho confirma l''àmbit religiós, el món cultural i la vida social. És un far que il·lumina les peripècies humanes de qualsevol època i de qualsevol poble, sobretot en temps agitats. La Bíblia despulla hipocresies, proclama injustícies, desvetlla consciències, assenyala amb el dit l''arbitrarietat dels poderosos. Però per damunt de tot, revela que tot forma part d''un misteriós projecte diví de plenitud, que s''imposa progressivament en la història humana. Per aquestes raons, expliquem les històries dels personatges bíblics que sofreixen empresonament i exili, perquè empatitzant amb les seves vicissituds il·luminem esperançadament les nostres.

Aquest llibre s'ha publicat amb la col·laboració del Grup Sant Jordi.

https://www.claret.cat/ca/llibre/ELS-EMPRESONATS-I-EXILIATS-DE-LA-BIBLIA-849191145

PVP 10,00 € (Estalviï's 5% de dte. per la web: 9,50 €)