CONTRA LA POR QUE EXCLOU I MATA

DAVANT LA SITUACIÓ DE LES PERSONES QUE MIGREN
CONTRA LA POR QUE EXCLOU I MATA (comunicat del Grup Cristià del Dissabte - València)

El naufragi de persones migrants en el Mediterrani i en el riu Bravo en intentar entrar a Europa i als EEUU ha evidenciat que mars i rius s’han convertit en foses comunes de vides perdudes i cossos malmesos. En lloc d’unir pobles, comunicar la gent i intercanviar béns, s’han poblat de morts anònimes. La solució no vindrà de negar l’auxili i tancar els ports, ni de les expulsions a països fronterers i zones desèrtiques, ni tampoc de convertir els pobles veïns en policies, sinó d’oferir respostes cíviques, ètiques, solidàries, polítiques, culturals i religioses.

1.- És urgent alliberar els sentiments de por interessada i discursos irracionals que vinculen la immigració amb la delinqüència, el foraster amb la perillositat i que sembren l’odi i el rebuig d’éssers humans empobrits que només busquen oportunitats per a ells i per a les seues famílies. Necessitem una pedagogia social a les parròquies, en les catequesis, als mitjans de comunicació, als carrers, als bars... que afavorisca respostes afectives i efectives, la convivència cívica i el trobament humà. Denegarlos protecció, refugi i reconeixement dels seus drets condueix a la barbàrie i n’és prova d’inhumanitat.

2.- L’ètica no pot acceptar que unes vides siguen protegides i unes altres abandonades, ja que tota vida humana és valuosa i mereix ser defensada. Cap d’elles no pot perdre’s sense que això ens afecte a tots els éssers humans. Estan en joc la nostra humanitat, la identitat humana i cristiana, la justícia i la decència de la nostra societat. Amb eixes morts entrem en un greu procés de decadència moral i de degradació de tothom; perd la gent que queda sense arrels i arrelaments; perden les seues famílies en privar-se de la presència d’alguns dels seus membres; perden els seus pobles i les seues comunitats d’origen que queden sense persones amb coratge i intel·ligència col·lectiva per transformar llurs condicions. La germanor ens compromet en la seua defensa. Ens unim a les persones que procuren per les seues vides, les ajuden i les defensen, les acullen i les acompanyen arriscant la pròpia integritat personal i s’exposen a persecucions des de la legalitat vigent.

3.- Especial responsabilitat política tenen els Estats a l’hora de rescatar i auxiliar, sense condicions, les persones que han naufragat, d’oferir-los l’estatut jurídic necessari per poder viure amb dignitat i de promoure condicions de vida justes i dignes als seus països d’origen. Tenen també l’obligació d’oposar-se a la indústria migratòria a mans de mercaders que anteposen els seus beneficis a la seguretat dels éssers humans. Cal superar les polítiques incendiàries i xenòfobes que atribueixen als immigrants accions violentes, tot oblidant que són ells els qui pateixen violències i morts que una
política solidària podria evitar. Només la mobilització ciutadana aconseguirà polítiques justes que defenguen la gent necessitada i no promoguen la immigració. Aquestes polítiques són fonamentals als seus països empobrits o en guerra per tal de transformar-los en llocs on es puga viure. Al capdavall el fenomen de l’emigració actual no és una altra cosa que l’altra cara de la moneda d’un benestar i d’un consumisme excloent i privatiu.

4.- Denunciem els discursos i les ideologies que presenten la immigració com un perill per a la seguretat, la identitat nacional o el nivell d’ocupació al país de destinació. En realitat són homes, dones i menors que venen a la recerca de pa, refugi, treball i pau. És important potenciar una visió de la persona immigrant com a subjecte amb uns valors i amb capacitat per ajudar-nos a transformar el nostre món i construir una societat més integradora des de la pluralitat cultural. És enganyós considerar les persones migrants simples víctimes necessitades d’atenció i incapaces d’emprendre processos autònoms de transformació. Amb els seus naufragis mor la dignitat de tothom i desapareixen somnis i capacitats que ens calen per construir una societat més humana i canviar l’ordre mundial.

5.- La comunitat cristiana ha de plorar eixos éssers humans morts com a propis, acompanyar els seus dols, recordar-los i nomenar-los pel seu nom propi en la litúrgia. En efecte, tenim motius per fer dol mentres es muiga un ésser humà per assolir unes condicions de vida que ningú no té el dret de posseir en exclusiva. A cas no seria raonable que els seus noms ressonaren d’alguna manera en les litúrgies fins a colpejar les nostres consciències tot reconeixent, així, el seu dret a ser plorats?

6.- Volem també fer esment dels morts civils, és a dir, dels éssers humans que vagaregen pels nostres carrers durant anys sense que se’ls reconega la seua existència per no disposar d’una documentació en regla. Després d’haver sobreviscut a la mort, que tal vegada sí han patit familiars o amistats en el recorregut migratori, es troben amb el perill de ser tancats als CIEs durant seixanta dies i privats de la possibilitat de refer les seues vides i contribuir alhora al benestar de la societat en la qual malviuen. Ressona amb especial intensitat el suggeriment del papa Francesc: cal obrir parròquies, convents, institucions eclesiàstiques a la gent migrant que sol·licita asil i refugi.

Novembre de 2019

Grup Cristià del Dissabte: Alberto Guerrero, Mª Dolores Simarro, Ximo García Roca, Sacramento Marí, Vicent Estarlich, Margaret Mayáns i 25 signatures més.