Amb motiu del cinquè aniversari de l’Encíclica Laudato si, del papa Francesc (que celebrarem el 24 de maig) i de la recent Exhortació Apostòlica postsinodal Estimada Amazònia, i en el marc d’aquesta setmana dedicada a aquesta encíclica del papa, diversos responsables de comunitats cristianes, congregacions religioses, entitats i associacions, preveres, laics i laiques, han donat a conèixer un document amb relació a aquests dos textos tan importants per a la conservació del planeta.
Aquesta reflexió mostra la seua solidaritat ‘amb tots aquells que pateixen les greus conseqüències de la pandèmia mundial sobre la salut i sobre l’economia i que afecten especialment als col·lectius més vulnerables’. Els membres que signen aquest document també mostren la seua preocupació pel trencament dels ‘equilibris que fan sostenible el planeta, ja que a causa precisament d’aquest trencament, ‘són cada vegada més greus les conseqüències per als països i les comunitats més pobres del món’.
El document també mostra la preocupació per l’actual ‘model de desenrotllament depredador’ dominant al nostre món i pel ‘nostre estil de vida consumista’, que ‘generen greus perjudicis als ecosistemes i la biodiversitat’ i que ‘promouen l’exclusió social’, a més de provocar ‘un canvi climàtic que obligarà poblacions senceres a marxar cap a altres territoris per motius de supervivència’.
Els signants d’aquest text, que destaca ‘la crisi sanitària’ que viu el nostre món, fan seu el compromís signat el 20 d’octubre de 2019 pels participants del Sínode Pan Amazònic a les Catacumbes de Domitila i mostra la seua comunió amb el papa Francesc i la seua lluita constant per la preservació del planeta.
Per això i en deu punts, els firmants exposen unes mesures a seguir per tal d’evitar el deteriorament de la Terra:
En primer lloc el document destaca la necessitat d’assumir ‘davant l’amenaça extrema d’escalfament global i l’esgotament dels recursos naturals, el compromís de defensar la Casa Comuna del planeta’.
El segon punt d’aquest text constata ‘que no som els amos de la mare terra, sinó els seus fills’ i per això mateix no podem continuar degradant i agredint el medi ambient com fins ara.
En tercer lloc el document ens demana ‘promoure una ecologia integral’, que ajude a protegir la Terra i que evite la seua destrucció.
El quart punt posa l’accent en ‘acollir i renovar l’aliança de Déu amb tota la creació’, per a retornar a l’harmonia i a la comunió del Gènesi abans del pecat, quan els primers pares convivien harmònicament entre ells i amb els altres éssers vius.
En cinquè lloc, els firmants d’aquest manifest volen ‘renovar a les nostres Esglésies l’opció preferencial pels pobres i en particular els pobles indígenes’, per tal de ‘garantir-los el dret de ser protagonistes en l’Església i en la societat’.
En el punt sis se’ns exhorta a ‘caminar ecumènicament amb altres comunitats cristianes en l’anunci inculturat i alliberador de l’Evangeli’.
El setè punt presenta la necessitat d’assumir ‘un estil de vida alegrement sobri, senzill, contemplatiu i solidari amb els que tenen poc o no res’ i també a esforçar-nos per a ‘reduir la producció de residus i l’ús de plàstics’, intentant optar ‘per energies renovables’ que facen un món més sostenible.
El huitè punt és una crida per a ‘posar-nos al costat dels qui són perseguits pel seu servei profètic de denúncia i reparació d’injustícies, de defensa de la terra i dels drets dels menuts’, i també acollir i donar suport ‘a les persones migrants’ i les qui ‘cerquen refugi o les que són objecte de tràfic o explotació’.
El punt nou d’aquest document ens demana que sapiguem ‘conrear veritables amistats amb els pobres, visitar les persones més senzilles, els malalts i els privats de llibertat, les persones sense treball, sense sostre o sense papers, defensant sempre la seua dignitat’.
Finalment el punt deu és una invitació a ‘animar les parròquies, congregacions religioses, entitats i grups, a concretar aquest compromís comunitari per posar en pràctica la crida urgent del papa Francesc a una conversió integral’.
Cal que recordem aquests dies la pregària per la nostra terra del papa Francesc:
Pare nostre que sou present en tot l’univers
i en la més petita de les vostres criatures,
vós que envolteu amb la vostra tendresa tot el que existeix,
vesseu en nosaltres la força del vostre amor
perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa.
Inundeu-nos de pau, perquè visquem
com a germans i germanes
sense fer mal a ningú.
Pare dels pobres
ajudeu-nos a rescatar els abandonats i oblidats d’aquesta terra
que tant valen als vostres ulls.
Guariu les nostres vides,
perquè siguem protectors del món i no pas depredadors,
perquè sembrem formosor
i no pas contaminació i destrucció.
Toqueu els cors
dels qui busquen només beneficis
a costa dels pobres i de la terra.
Ensenyeu-nos a descobrir el valor de cada cosa,
a contemplar admirats,
a reconèixer que estem profundament units
amb totes les criatures
en el nostre camí cap a la vostra llum infinita.
Gràcies perquè esteu amb nosaltres cada dia.
Encoratgeu-nos, si us plau, en la nostra lluita
per la justícia, l’amor i la pau.
Les signatures que encapçalen aquest document han estat, entre d’altres, les de Carles Armengol, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Emili Chalaux, president d’Acció dels Cristians contra la Tortura, Pere Fàbregues, president del Grup Sant Jordi, Eduard Ibàñez, president de la Fundació Catalunya Religió i director de Justícia i Pau de Barcelona i també els abats i abadesses de Catalunya i altres religiosos i religioses, a més d’organitzacions com Mans Unides i Acció Catòlica Obrera entre més entitats.
Tant de bo prenguem consciència, com ens demana el papa Francesc, de la necessitat de cuidar i preservar la natura per evitar la destrucció del planeta.
JOSEP MIQUEL BAUSSET
(VILAWEB/ONTINYENT, 16/05/2020)
